La Llei orgànica 1/2025 impulsa la mediació en conflictes mercantils i civils

El Congrés dels Diputats va aprovar el 19 de desembre de 2024, la Llei orgànica de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, que va ser publicada el passat 3 de gener de 2025 en el Butlletí Oficial de l’Estat.

Aquesta llei pretén modernitzar el sistema judicial espanyol i introdueix canvis tant a nivell organitzatiu com processal, que s’uniran a algunes innovacions tecnològiques com l’expedient judicial electrònic.

La norma entra dins de l’objectiu compromès per Espanya davant la Comissió Europea en el si del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Abans d’aquesta llei, també s’han introduït la Llei orgànica del dret a la Defensa i els Reials decrets llei 5/2023 i 6/2023, al costat de la tan esperada renovació del Consell General del Poder Judicial.

Incloem en aquesta nota una selecció d’aspectes destacats d’aquesta nova norma que entrarà en vigor als 3 mesos, el 3 d’abril de 2025, amb les excepcions indicades en la Disposició final trentena vuitena.

MODIFICACIONS D’EFICIÈNCIA ORGANITZATIVA

• La norma crea els Tribunals d’Instància, que seran òrgans col·legiats que estaran integrats per tots els jutjats unipersonals i de primera instància. Aquesta reforma afavorirà l’especialització i la unificació de criteris.
• La norma també crea Oficines de Justícia en els Municipis, que seran un punt de contacte directe entre els ciutadans i l’Administració de Justícia.

Reforma processal i mesures d’eficiència processal

És indiscutible la lentitud del nostre sistema judicial i la seva càrrega de treball. En aquest ordre de coses, en la nova norma destaquen modificacions en matèria processal amb una ferma aposta pels mitjans alternatius de solució de conflictes en via no jurisdiccional per als àmbits mercantil i civil, com són la mediació i l’arbitratge.

Així doncs, una de les principals novetats, serà el requisit d’intentar un Mètode Adequat de Solució de Controvèrsies (MASC), com a pas previ a la interposició de demandes judicials. Els MASC inclouran opcions com a mediació, conciliació (destacant la incorporació d’economistes com a conciliadors), negociació, opinió neutral d’un expert, o oferta vinculant confidencial, entre altres. Aquesta obligació busca fomentar la resolució extrajudicial de conflictes, reduir la càrrega dels tribunals i millorar l’agilitat del sistema judicial.

El compliment d’aquest requisit de procedibilidad haurà d’estar documentat, ja sigui per l’activitat negociadora o per l’intent de realitzar-la, establint la Llei terminis clars per a considerar acabat un MASC sense acord, com 30 dies sense resposta a la sol·licitud inicial, 30 dies sense contestació a una proposta concreta o tres mesos des de la primera reunió sense aconseguir un acord.

Durant aquest procés, els terminis de prescripció i caducitat queden interromputs o suspesos, reprenent-se després de la finalització del MASC. A més, l’assistència legal és obligatòria en uns certs casos, especialment quan la quantia del litigi supera els 2.000 euros.

La norma també especifica les matèries incloses i excloses d’aquesta obligació. Queden fora les matèries laborals, penals, concursals, i aquelles en les quals intervinguin entitats del sector públic, així com demandes executives, mesures cautelars prèvies o diligències preliminars.  Així mateix, reforça la confidencialitat del procés i de la documentació derivada dels MASC, prohibint el seu ús en procediments judicials excepte excepcions legals.

En tot cas,  la demanda haurà de presentar-se dins d’un any des de la sol·licitud de negociació sense resposta o des de la terminació del procés sense acord.

En definitiva, aquesta reforma posa en el centre la resolució extrajudicial com una eina fonamental per a optimitzar l’accés a la justícia, fomentar acords eficaços i alleujar la sobrecàrrega del sistema judicial.

Quedem a la seva disposició per qualsevol consulta que li pugui sorgir referent a aquest i altres temes concursals o legals.

María José Moragas · mj.moragas@pich.bnfix.com

Sòcia responsable àrea legal BNFIX Pich TAX LEGAL