El deute hipotecari ha estat tradicionalment una de les principals limitacions pràctiques dels procediments de Segona Oportunitat. En molts casos, el deutor manté obligacions financeres d’import molt superior al valor real de l’immoble que les garanteix, la qual cosa ha generat dubtes sobre l’abast efectiu de l’exoneració del passiu.

Una recent sentència del Tribunal Suprem aporta un criteri especialment rellevant per a aquests supòsits.

La resolució parteix d’una realitat econòmica evident: el valor d’una garantia no sempre coincideix amb l’import del deute que assegura. Quan un immoble no aconsegueix un valor suficient per a cobrir íntegrament el crèdit hipotecari, és necessari determinar quin tractament ha de rebre la diferència existent entre tots dos imports.

El Tribunal Suprem confirma que la protecció derivada de la garantia hipotecària troba el seu límit en el valor econòmic efectiu del bé gravat. Aquesta precisió té, com a conseqüència pràctica, que l’existència d’una hipoteca no implica necessàriament que la totalitat del deute quedi exclosa dels mecanismes d’exoneració previstos en la legislació concursal.

La qüestió adquireix rellevància en els concursos sense massa, cada vegada més freqüents en situacions d’insolvència personal. Són procediments en els quals, en moltes ocasions, l’únic actiu rellevant del deutor és un immoble hipotecat el valor del qual és insuficient per a atendre el finançament pendent.

La sentència també ofereix seguretat sobre aquells procediments en els quals la garantia encara no ha estat executada. En aquests casos, l’eventual deute que romangui pendent després de la futura realització de l’immoble podrà ser objecte del tractament previst per la normativa concursal per a aquests supòsits.

Més enllà de la seva rellevància tècnica, l’interès d’aquesta resolució resideix en què acosta el règim de Segona Oportunitat a la realitat econòmica de moltes situacions d’insolvència. L’anàlisi deixa de centrar-se exclusivament en l’import nominal del deute per a parar esment al veritable valor patrimonial de les garanties existents.

A qui pot afectar aquest règim:

• Persones físiques amb immobles amb un valor de mercat per sota del deute hipotecari pendent.
• Autònoms que hagin compromès patrimoni personal per garantir finançament vinculat a la seva activitat empresarial.
• Procediments de concurs sense massa.
• Expedients de Segona Oportunitat en els quals una part significativa del passiu tingui origen financer o hipotecari.

A BNFIX PICH creiem que la resolució contribueix a reduir una de les principals incerteses existents en la pràctica concursal i reforça la importància d’analitzar cada procediment atès el valor real dels actius i de les garanties existents.

En un context en el qual moltes situacions d’insolvència personal es troben vinculades a finançament garantit amb béns que han perdut valor amb el pas del temps, aquest criteri pot ser determinant per a avaluar correctament les possibilitats que ofereix un procediment de Segona Oportunitat.

María José Moragas · mj.moragas@pich.bnfix.com

Sòcia directora de l’Área Legal i Reestructuracions i Insolvències

BNFIX Pich i Domenech Insolvency