20 de novembre, 2026
Noves obligacions laborals i de transparència retributiva
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el 18 de novembre el Reial decret llei 39/2026, de 17 de novembre, que completa la transposició de les directives europees sobre condicions laborals transparents i previsibles i igualtat i transparència retributiva entre dones i homes.
La norma modifica l’Estatut dels Treballadors, el Reial decret 902/2020, d’igualtat retributiva, la Llei 3/2023, d’Ocupació, i el Reial decret 723/2026, a més d’introduir ajustos en la normativa sancionadora i de contractació pública.
IMPORTANT: en haver-se aprovat entre la dissolució de les Corts i la celebració de les eleccions generals del 29 de novembre, el Reial decret llei haurà de ser convalidat o derogat per la Diputació Permanent del Congrés, dins dels trenta dies des de la seva promulgació, per la qual cosa estarem atents a la seva consolidació.
1. Canvis en l’Estatut dels Treballadors
La reforma incorpora expressament la garantia d’indemnitat; els treballadors no podran patir un tracte desfavorable, perjudici o represàlia per exercir o reclamar els seus drets laborals davant l’empresa o mitjançant actuacions administratives o judicials. Les decisions empresarials que vulnerin aquesta garantia seran nul·les.
L’obligació d’informar per escrit sobre els elements essencials de la relació laboral s’estén a tots els contractes, amb independència de la seva durada. La representació legal també haurà de rebre aquesta informació quan aquests elements no constin en el contracte per escrit.
En els contractes a temps parcial, les hores complementàries hauran de comunicar-se amb un preavís mínim de tres dies, tret que el conveni col·lectiu estableixi un termini inferior. Si no es respecta el preavís, el treballador podrà rebutjar la seva realització sense conseqüències desfavorables. Si l’empresa cancel·la les hores comunicades, es conservarà el dret a cobrar-les.
El període de prova no podrà superar els sis mesos per a tècnics titulats ni dos mesos per a la resta. En empreses de menys de 25 treballadors, el límit per als no tècnics titulats serà de tres mesos. En contractes temporals de sis mesos o més, el període de prova no podrà superar un mes; si la durada és inferior, haurà de reduir-se proporcionalment.
L’empresa no podrà prohibir ni limitar la prestació de serveis per a altres empreses, tret que existeixi una incompatibilitat basada en causes objectives, com la salut i seguretat, la protecció de la confidencialitat, la integritat del servei públic o la prevenció de conflictes d’interessos. Es manté la possibilitat de pactar plena dedicació amb compensació econòmica.
2.Sol·licitud d’una forma d’ocupació més estable i previsible
El nou article 21 bis de l’Estatut dels Treballadors permet sol·licitar, quan existeixin vacants, la conversió entre jornada completa i parcial, l’increment de jornada dels contractats a temps parcial, la transformació de contractes temporals o formatius en indefinits o fixos-discontinus i la conversió de contractes fixos-discontinus en indefinits ordinaris.
També podran demanar-se altres canvis que permetin accedir a condicions de major previsibilitat, durada o estabilitat, en aquest cas amb una antiguitat mínima de sis mesos. L’empresa haurà de respondre de forma motivada i per escrit en el termini màxim d’un mes. En empreses de fins a deu treballadors, el termini serà de tres mesos. Així mateix, haurà d’informar-se a la plantilla i a la seva representació legal sobre les vacants disponibles.
3.Transparència i igualtat retributiva
El Reial decret 902/2020 es modifica per reforçar el registre retributiu, la valoració de llocs de feina, l’auditoria retributiva i els drets d’informació. Les empreses hauran de facilitar a la plantilla i a la seva representació legal, de manera comprensible i accessible, els criteris utilitzats per a determinar les retribucions i els nivells retributius. En empreses de 50 o més empleats, també hauran de comunicar-se els criteris de progressió retributiva quan existeixin.
El registre retributiu continua sent obligatori per a totes les empreses i inclourà a tota la plantilla, inclòs el personal directiu i els alts càrrecs. Haurà de recollir la mitjana aritmètica i la mitjana de les quantitats realment percebudes, desglossades per sexe i expressades tant en còmput anual com per hora de treball. L’empresa haurà de conservar el registre i la seva documentació de suport durant quatre anys.
En empreses de 50 o més treballadors, quan la mitjana retributiva d’un sexe superi en un 25% o més al de l’altre, haurà de justificar-se que la diferència és per motius aliens al sexe. En empreses de 100 o més empleats, aquesta justificació serà necessària quan la diferència aconsegueixi, almenys, el 5%.
Seran nul·les les clàusules contractuals que impedeixin a un treballador comunicar o revelar informació sobre la seva pròpia retribució. El termini de prescripció de les accions per vulneració del dret a la igualtat i no discriminació retributiva serà de tres anys des del cessament de la situació discriminatòria.
4.Dret individual d’informació i auditories retributives
Els treballadors podran demanar per escrit informació sobre la seva retribució individual i sobre les retribucions mitjanes, desglossades per sexe, dels qui facin el mateix treball o un d’igual valor. La informació haurà de distingir salari basi, complements salarials i percepcions extrasalarials, tant en termes anuals com per hora de feina.
L’empresa haurà de facilitar la informació en un termini màxim de dos mesos i informar, almenys un cop a l’any, a tota la plantilla sobre aquest dret i el procediment per a exercir-lo. Si la informació fora incompleta o inexacta, hauran de facilitar-se aclariments motivats en quinze dies. El dret podrà exercir-se durant l’any següent a l’extinció de la relació laboral respecte del període treballat.
Les auditories retributives hauran de considerar, com a mínim, la informació dels últims tres anys. Quan es detectin desigualtats no justificades per criteris objectius i neutres sobre el gènere, haurà d’establir-se un pla de correcció amb objectius, actuacions, responsables i calendari. Les diferències hauran de corregir-se en un termini raonable no superior a sis mesos.
5. Informació sobre la bretxa retributiva de gènere
Les empreses de 50 o més treballadors hauran de facilitar a la Comissió per al seguiment de la transparència retributiva informació sobre la bretxa retributiva mitja i mitjana, els complements salarials, la distribució per quartils i les diferències per categories, grups o llocs d’igual valor.
La informació tindrà periodicitat anual per a les empreses de 250 o més treballadors i triennal per a les d’entre 50 i 249. La primera comunicació haurà de fer-se abans del 8 de juny de 2027 en empreses de 150 o més treballadors i abans del 8 de juny de 2031 en empreses d’entre 50 i 149.
5. Transparència salarial en els processos de selecció
La norma incorpora la transparència retributiva abans de la contractació. Les ofertes d’ocupació hauran d’informar de la retribució inicial del lloc, fixada amb criteris objectius i neutres respecte al gènere, i del conveni col·lectiu aplicable.
Les empreses i els intermediaris no podran preguntar als candidats per la seva retribució actual o anterior. Els anuncis i les denominacions dels llocs hauran d’utilitzar criteris neutres sobre el gènere i garantir els principis d’igualtat de tracte i no discriminació, també en els procediments automatitzats o sistemes algorítmics.
6.Règim sancionador i contractació pública
La falta d’informació sobre els elements essencials de la relació laboral passa d’infracció lleu a greu. També són greus els incompliments relacionats amb el nou article 21 bis de l’Estatut dels Treballadors, el registre retributiu i determinades obligacions d’informació sobre transparència salarial.
Es tipifiquen com molt greus les decisions empresarials que impliquin tracte desfavorable o represàlia enfront d’una reclamació del treballador, així com determinades conductes discriminatòries o sol·licituds de dades prohibides en els processos d’intermediació o col·locació.
La Llei de Contractes del Sector Públic incorpora les obligacions d’igualtat i transparència retributiva a l’execució de contractes i concessions. Els plecs hauran de preveure mesures per a garantir el seu compliment per contractistes i subcontractistes i podran establir penalitzacions. En els supòsits previstos legalment, la discriminació retributiva per raó de sexe o l’incompliment reiterat de les obligacions de transparència podran ser causa de resolució del contracte públic.
7.Entrada en vigor i règim transitori
El Reial decret llei 39/2026 entra en vigor el 19 de novembre de 2026, un dia després de la seva publicació en el BOE, moment en el qual, amb caràcter general, ja poden aplicar-se els canvis.
No obstant això, s’estableixen alguns períodes transitoris. Les auditories retributives incloses en plans d’igualtat que estan vigents mantenen la seva validesa i han d’adaptar-se a la nova regulació calç acabar la seva vigència o quan hagin de ser revisades.
En les relacions laborals de durada inferior a quatre setmanes ja vigents a l’entrada en vigor de la norma, la informació sobre els elements essencials de la relació laboral haurà de facilitar-se en el termini de deu dies hàbils des de la sol·licitud del treballador, sempre que no obri ja en el seu poder.
Quant a les noves obligacions d’informació sobre la bretxa retributiva de gènere, la seva implantació serà gradual: les empreses de 150 o més treballadors hauran d’efectuar la primera comunicació abans del 8 de juny de 2027, mentre que les de 50 a 149 treballadors hauran de fer-ho abans del 8 de juny de 2031.
Com sempre, a BNFIX PICH Tax Legal som a la seva disposició per a aclarir qualsevol dubte que puguin tenir sobre el tema.
📸 Imatge de Timur Shakerziano per a Unsplash

Montse Teruel
BNFIX PICH
Responsable del Área Laboral y de Seguridad Social



