Amb la newsletter d’octubre 2021 hem obert una nova secció sobre fiscalitat de persones físiques, i en concret sobre herències i donacions, un tema al qual, més d’hora o més tard, la major part de nosaltres haurem de parar atenció.
Las últimas novedades legislativas en materia de Igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres están generando un escenario confuso para las empresas: a qué están obligadas, cómo proceder…No obstante, podemos extraer dos importantes corolarios del nuevo marco jurídico aplicables a cualquier tipo de empresa, con independencia del tamaño:
- La obligación de adoptar medidas dirigidas a evitar cualquier tipo de discriminación laboral entre mujeres y hombres, previa consulta o negociación.
- La obligación de promover condiciones de trabajo que eviten el acoso sexual y el acoso por razón de sexo y arbitrar procedimientos específicos para su prevención.
Respecto a la obligación de negociar Planes de Igualdad, a partir de marzo de 2022 se extenderá a todas las que dispongan de más de 50 personas trabajadoras, negociados de conformidad con las nuevas exigencias legales.
Hay que tener en cuenta que las sanciones establecidas en la ley por infringir estos preceptos legales podrían llegar a 187.515 euros.
Además, desde el año 2017, tras la entrada en vigor de la nueva ley de Contratos del Sector Público, la incorporación de cláusulas sociales en la contratación pública se consolida como un elemento determinante para su adjudicación, donde la igualdad de oportunidades tiene un papel decisivo.
Desde BNFIX ofrecemos a nuestras empresas el servicio de gestión de la igualdad. Puede encontrar más información en el apartado de servicios de nuestra web o contactando directamente con nuestra oficina: info@bnfix.com.
Ana Jiménez-Alfaro
Coordinadora de Planes de Igualdad
BNFIX
(Imagen de Yan Krukov para Pexels)
Quan només queden dos mesos per a la finalització de l’any 2021 és important realitzar una planificació fiscal per la declaració d’IRPF que es començarà a presentar el pròxim mes d’abril.
Una de les principals novetats de la declaració d’IRPF del 2021 té relació amb les reduccions a la base imposable per aportacions a plans de pensions.
En aquest sentit, amb l’aprovació del Pressupostos Generals de l’Estat de l’any 2021 es va aprovar una disminució en el límit general de les aportacions, que s’ha traslladat al Reglament d’IRPF mitjançant el Real Decret 899/2021 aprovat el passat 20 d’octubre de 2021.
En la declaració d’IRPF corresponent a l’exercici 2021 el límit general de les aportacions i contribucions a sistemes de previsió social s’ha reduït fins a 2.000 euros (anteriorment era de 8.000 euros). En el supòsit d’aportacions realitzades a favor d’un pla de pensions del cònjuge el límit és de 1.000 euros (anteriorment situat en 2.500 euros). Tot això, aquest límit es pot ampliar a 8.000 euros si les aportacions provenen de contribucions empresarials.
D’altra banda, en el Projecte de Llei dels Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2022 s’inclouen algunes modificacions relatives als límits d’aportacions a sistemes de previsió social, modificacions que caldrà analitzar durant la negociació parlamentària.
Ester Brullet
Àrea Fiscal
El Butlletí Oficial de l’Estat de 21 d’octubre ha publicat la Resolució de 14 d’octubre de 2021, de la Direcció General de Treball per la qual es publica la relació de festes laborals per autonomies per a l’any 2022.
D’acord amb el que s’estableix en l’article 45.4 del Reial decret 2001/1983, de 28 de juliol, les disset Comunitats Autònomes i les Ciutats de Ceuta i Melilla, han remès al Ministeri de Treball i Economia Social, la relació de festes laborals corresponents a l’any 2022.
La remissió d’aquesta relació té per objecte donar publicitat a les mateixes mitjançant la seva publicació al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat).
Així mateix, veuran annex a aquest escrit la relació de festes corresponents a cada comunitat autònoma.
Sara Bueno
sara.bueno@pich.bnfix.com
Àrea laboral
Com ja han avança els mitjans de comunicació, el Tribunal Constitucional va publicar ahir, 26 d’octubre, ha publicat una nota informativa en la què anuncia una sentència per la qual es declara nul i inconstitucional el mètode objectiu per tal de calcular la base imposable de l’Impost de l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua municipal).
La sentència considera inconstitucionals els articles 107.1, segon paràgraf, 107.2a) i 107.4 del RDL 2/2004 en què s’aprovava la Ley Reguladora de las Haciendas Locales que fa referència al càlcul de la base imposable de l’impost. El Tribunal Constitucional considera que el resultat de l’impost sempre estableix un augmentat en el valor del terreny, amb independència que aquest increment s’hagi produït i de la quantitat real d’aquest augment, ja que es calcula a partir del valor cadastral del terreny.
En els pròxims dies, el Tribunal Constitucional publicarà el text íntegre de la sentència, però els Ajuntaments no podran liquidar aquest impost per les transmissions d’immobles realitzades posteriorment a la publicació de la sentència.
Pel que fa a les transmissions anteriors a la sentència, la nota informativa estableix que no hi haurà efecte retroactiu per les liquidacions prèvies. Però tot això, a l’espera de la sentència, caldrà analitzar els supòsits d’autoliquidació de plusvàlues municipals per part dels contribuents.
En els pròxims dies, amb la publicació íntegra de la sentència, els informarem de les novetats en relació a la plusvàlua municipal.
Ester Brullet
ester.brullet@pich.bnfix.com
Àrea Fiscal
El sis d’octubre es va publicar el Reial Decret llei 19/2021 de 5 d’octubre de mesures urgents per a l’impuls de l’activitat de rehabilitació edificatòria en el context del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, per tal de potenciar la millora en l’eficiència del parc d’habitatge a Espanya, que es caracteritza per la seva elevada antiguitat.
En xifres, i segons l’Institut Nacional d’Estadística, més de la meitat dels edificis residencials és anterior a 1980, és a dir, anterior a l’entrada en vigor de la primera normativa reguladora de les condicions tèrmiques dels edificis. Aquesta situació afecta sobre 5,5 milions d’edificis residencials i uns 9,7 milions d’habitatges principals.
Després d’analitzar la qualitat dels edificis a partir de la seva qualificació energètica, s’observa que més del 81,0% dels edificis existents se situa en les lletres E, F o G, en termes d’emissions, augmentant aquest percentatge fins al 84,5% dels edificis en el cas del consum
energètic, cosa que posa de manifest l’important potencial de la rehabilitació energètica.
Llegiu la circular completa al pdf adjunt
Carolina Mateo
carolina.mateo@pich.bnfix.com
Área Fiscal
Un any i mig després de fer-li una primera entrevista virtual per parlar del teletreball, fórmula aleshores obligada arran de la pandèmia sanitària, el soci Valentí Pich i Sara Bueno, de l’Àrea Laboral, tornen a parlar amb Arancha de las Heras, presidenta de la Universitat a distància UDIMA, per reflexionar sobre els punts clau de la nova normativa sobre teletreball.
Alhora, l’experta parla del que hem après en tot aquest temps, dels perfils que millor poden adaptar-se a aquesta forma de treball, dels seus punts febles i de tot allò, positiu i negatiu, que una empresa ha de tenir en compte si vol implantar-lo entre els seus treballadors, com ara els recursos físics i tecnològics per fer més fàcil el treball a distància.
El Butlletí Oficial de l’Estat d’ahir, 29 de setembre de 2021, ha publicat dues normes d’àmbit laboral amb transcendència en l’àmbit econòmic i social. D’una banda, i mitjançant del Reial decret 817/2021, de 28 de setembre, s’ha acordat l’augment del salari mínim interprofessional per a 2021, i per mitjà del Reial Decret llei 18/2021, de 28 de setembre, s’ha acordat la pròrroga de l’ERTO per a aquelles activitats especialment castigades per la crisi sanitària. D’ambdós textos hem recollit els “punts clau” en matèria laboral.
Respecte al Salari Mínim Interprofessional, s’ha acordat un increment de l’1,60%, que representa un augment de 15 euros mensuals, passant de 950 a 965 euros bruts mensuals, i que en còmput anual passa de 13.300 euros a 13.510 euros bruts anuals.
Des de quan és aplicable la pujada del salari mínim aprovada?
L’alça s’aplica amb efectes retroactius des de l’1 de setembre de 2021.
Hem de tenir present que la revisió del salari mínim interprofessional no afectarà a l’estructura ni a la quantia dels salaris professionals que vinguessin percebent aquells treballadors el salari conjunt dels quals, i en còmput anual, fos superior a aquest salari mínim.
Aquestes percepcions són compensables amb els ingressos que per tots els conceptes vinguessin percebent els treballadors de la seva empresa, en còmput anual i a jornada completa.
Pel que fa als Expedients de Regulació Temporal de Treball (ERTO) vinculats a la crisi pandèmica derivada de la COVID-19, i després d’una primera lectura, destaquem els punts següents d’interès:
El Reial Decret llei 18/2021 que regula la pròrroga dels mateixos ha establert un mecanisme diferent del que habitualment estàvem acostumats. Així, aquesta pròrroga s’autoritzarà prèvia presentació, per part de l’empresa o entitat titular, d’una nova sol·licitud a l’efecte, acompanyada amb de la documentació requerida sobre això, davant l’autoritat laboral que va autoritzar o va tramitar l’expedient actualment en vigor.
Es fixa un termini per a la presentació de les noves sol·licituds, entre l’1 i el 15 d’octubre de 2021. Si no es presentés la documentació en el termini establert, l’expedient de regulació temporal de treball es donarà per finalitzat i no serà aplicable des de l’1 de novembre de 2021.
Es modifica, per tant, la data de finalització dels Expedients de Regulació Temporal de Treball que tenien una vigència prevista fins al 30 de setembre, sent la data prorrogada fins al 31 d’octubre de 2021. D’aquesta manera es dona un marge suficient perquè les empreses puguin valorar les noves opcions i prendre les decisions que considerin oportunes.
L’autoritat laboral, quan rebi la nova sol·licitud, remetrà l’expedient a la Inspecció de Treball i Seguretat Social als efectes de fer l’informe corresponent si es dona el cas, i serà en el termini de 10 dies hàbils des de la presentació de la sol·licitud per part de l’empresa, que l’autoritat laboral haurà de dictar resolució.
En el supòsit de resoldre’s estimatòriament es prorrogarà l’expedient sol·licitat fins al 28 de febrer de 2022. En cas d’absència de resolució expressa, s’entendrà estimada la sol·licitud de pròrroga.
De la mateixa manera, les empreses i entitats afectades per noves restriccions i mesures de contenció sanitària vinculades a la COVID-19, que siguin adoptades per les autoritats competents entre l’1 de novembre de 2021 i el 28 de febrer de 2022, podran sol·licitar un nou expedient de regulació temporal de treball per impediment o limitacions a l’activitat, d’acord amb els requisits establerts en els apartats anteriors.
Exempcions per formació
A més, les exempcions en la cotització a la Seguretat Social per a aquelles empreses que tinguin aprovat l’Expedient de Regulació Temporal de Treball seran superiors en aquelles empreses que desenvolupin accions formatives per a cadascuna de les persones afectades pel nou ERTO.
Aquestes accions formatives tindran com a objectiu la millora de les competències professionals i l’ocupabilitat de les persones treballadores afectades pels expedients. Amb elles es prioritzarà el desenvolupament d’accions formatives dirigides a atendre les necessitats formatives reals de les empreses i els treballadors de les mateixes, incloent en aquestes formacions aquelles que es vinculin amb l’adquisició de competències digitals, o aquelles que permetin requalificar als treballadors, malgrat no tinguin relació directa amb l’activitat desenvolupada en l’empresa.
El termini per a la presentació efectiva de les accions formatives comentades en l’apartat anterior finalitzarà el 30 de juny de 2022.
El Servei Públic d’Ocupació Estatal serà l’encarregat de verificar la realització de la formació. Quan no s’hagin realitzat de manera correcta, la Tresoreria General de la Seguretat Social informarà de tal situació a la Inspecció de Treball i Seguretat Social perquè aquesta iniciï els expedients sancionadors i liquidatoris de quotes que corresponguin per la diferència dels imports aplicats i els establerts reglamentàriament.
Sense perjudici de les exoneracions que resultessin d’aplicació en l’expedient que fos aplicable en la seva empresa, les empreses que formin a persones afectades per expedients de regulació temporal de treball, tindran dret a un increment de crèdit per al finançament d’accions de formació programada, que variarà segons la mida de l’empresa.
De quines exoneracions puc beneficiar-me si compleixo els requisits anteriors?
En els Expedients de Regulació Temporal de Treball per limitacions en l’activitat
En el supòsit de tenir a 10 o més treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social a 29 de febrer de 2020, els percentatges d’exoneració són els següents:
• 40% en cas que l’empresa no desenvolupi accions formatives.
• 80% en cas que l’empresa desenvolupi les accions formatives.
En el supòsit de tenir a menys de 10 treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social a 29 de febrer de 2020, els percentatges d’exoneració són els següents:
• 50% en cas que l’empresa no desenvolupi accions formatives.
• 80% en cas que l’empresa desenvolupi les accions formatives.
En els Expedients de Regulació Temporal de Treball per impediment de l’activitat
Podran aplicar una exoneració del 100% de l’aportació empresarial meritada a partir del mes de novembre de 2021 i fins al 28 de febrer de 2022.
Finalment, es prorroguen les limitacions relacionades amb el repartiment de dividends, la transparència fiscal, la salvaguarda del treball, la realització d’hores extraordinàries, noves contractacions i externalitzacions vigents en les normatives anteriors.
Com sempre, quedem a la seva disposició per atendre qualsevol dubte
Sara Bueno
sara.bueno@pich.bnfix.com
Àrea laboral
Como informamos en nuestra circular núm. 200430 de 30 de abril de 2020, para paliar los efectos económicos derivados de la pandemia, el Real Decreto-Ley 16/2020, de 28 de abril, de medidas procesales y organizativas para hacer frente al COVID-19 en el ámbito de la Administración de Justicia, publicado en el Boletín Oficial del Estado del 29 de abril de 2020, entre otras medidas, en su artículo 18 expresó “que a los solos efectos de determinar la concurrencia de la causa de disolución (artículo 363.1 LSC), no se tomarán
en consideración las pérdidas del presente ejercicio 2020”, entendiéndose así que dichas pérdidas no formarían parte del cálculo del patrimonio neto a efectos de verificar si se cumple la situación de causa de disolución recogida en la legislación mercantil.
Con esta medida se pretendía atenuar temporal y excepcionalmente las consecuencias que tendría la aplicación en ese ejercicio de las normas generales sobre disolución de sociedades de capital, de modo tal que se permita a las empresas ganar tiempo para poder
reestructurar su deuda, conseguir liquidez y compensar pérdidas, ya sea por la recuperación de su actividad ordinaria o por el acceso al crédito o a las ayudas públicas.
Ahora bien, en la fecha en que nos encontramos cabe preguntarnos: ¿las pérdidas del año 2020 se han de considerar en este año 2021 y siguientes para determinar la causa de disolución?, pues surgen dudas en cuanto a ello de la lectura del citado artículo 18.
Informamos ampliamente sobre el tema en la circular adjunta
Natalia Pérez Pineda
natalia.perez@pich.bnfix.com
Área de Auditoria
Els nous models de comptes anuals es van publicar només quatre dies abans que es tanqués el termini per a la seva presentació.
Aquest fet suscità, d’una banda, força crítiques i la reacció immediata del Consejo de Economistas. D’altra banda, va fer que molts comptes es presentessin amb defectes i, per tant, es qualifiquessin negativament. Per això, i gràcies a la pressió de les organitzacions professionals del sector, ara les empreses disposen d’un termini de cinc mesos per corregir els comptes i incloure-hi la nova documentació exigida en relació amb la COVID19. Tot això, sense que afecti a la constància de la presentació dels comptes en el termini establert.
Més informació en aquesta Nota del Consejo General de Economistas AQUÍ
Gemma Pasarisa
gemma.pasarisa@pch.bnfix.com
Àrea Fiscal