Els mitjans de comunicació s’han fet ressò aquest mes de juliol de la sentència del Tribunal Suprem (TS) núm. 736/2025, dictada en Ple per la Sala social, que desestima el recurs de cassació per a la unificació de doctrina interposat per un treballador. Així, es confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va revocar concedir una indemnització addicional per lucre cessant en un cas d’acomiadament improcedent.

El quid de la qüestió

En aquesta sentència, la controvèrsia girava al voltant de si, a més de la indemnització taxada prevista en l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors (d’ara endavant ET) per als supòsits d’acomiadament improcedent, pot concedir-se judicialment una indemnització addicional tenint en compte les circumstàncies personals del treballador, d’acord amb els articles 10 del Conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i 24 de la Carta Social Europea Revisada.

L’Alt Tribunal reafirma que la indemnització fixada per a l’acomiadament improcedent en l’article 56.1 del ET és adequada i conforme amb els compromisos internacionals assumits per Espanya. A més, manté que els tractats internacionals citats no tenen caràcter autoexecutiu, per la qual cosa no poden desplaçar la norma interna sense desenvolupament legislatiu específic. D’aquesta manera, es fa una distinció jurídica important sobre com s’apliquen els tractats internacionals en l’ordenament jurídic espanyol. Finalment, manté que les decisions del Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS), encara que rellevants, no són vinculants per als tribunals espanyols ni constitueixen doctrina jurisprudencial aplicable.

Normativa internacional de referència

El tribunal analitza amb detall el Conveni 158 de la OIT i la Carta Social Europea Revisada i conclou que tots dos instruments utilitzen expressions genèriques com  “indemnització adequada” o “reparació apropiada”, sense establir criteris concrets ni quanties. I, l’article 24 de la Carta Social Europea, segons el seu annex, remitent expressament al legislador nacional per a la fixació de les indemnitzacions, la qual cosa reforça la competència de l’Estat en aquesta matèria.

Encara que el Comitè de ministres del Consell d’Europa ha emès recomanacions instant a Espanya a revisar la seva legislació per a garantir una compensació més ajustada al mal real patit  pel treballador, el Tribunal Suprem considera que aquestes recomanacions no generen obligacions judicials directes. I que el seu compliment correspon als poders legislatius i executius de l’Estat, no als òrgans jurisdiccionals.

Vots particulars

Una altra dada important d’aquesta sentència és que inclou tres vots particulars que discrepen de la decisió majoritària. Un dels vots qüestiona l’admissió del recurs per falta de contradicció substancial entre les sentències comparades (fonament bàsic perquè el TS entre a conèixer del recurs de cassació); els altres dos defensen la possibilitat de reconèixer una indemnització addicional quan la taxada no cobreixi el mal real, especialment en casos d’especial vulnerabilitat del treballador. Aquests vots particulars reflecteixen un corrent interpretatiu minoritari que podria influir en el futur desenvolupament jurisprudencial o legislatiu.

Amb aquesta sentència es consolida la seguretat jurídica en matèria d’acomiadaments improcedents, perquè confirma que la indemnització legal és l’únic paràmetre aplicable, i descarta la possibilitat que els tribunals reconeguin indemnitzacions superiors per via judicial, excepte en supòsits de vulneració de drets fonamentals, que sí que permeten acumular d’indemnitzacions per danys i perjudicis.

Així, la sentència reforça el marc legal vigent i limita la judicialització d’indemnitzacions complementàries per acomiadament improcedent. No obstant això, els vots particulars i les recomanacions internacionals podrien obrir el debat sobre futures reformes legislatives.

Atesa la complexitat jurídica i les possibles implicacions econòmiques que pot comportar un procés d’acomiadament, recomanem, com sempre, comptar amb assessorament legal especialitzat abans d’adoptar qualsevol decisió en aquesta matèria.

Jordi Altafaja · jordi.altafaja@pich.bnfix.com
Soci responsable de l’Àrea Laboral BNFIX PICH TAX LEGAL