La Generalitat de Catalunya ha revisat la normativa relacionada amb la regulació de l’habitatge, i en concret amb la definició de “gran tenidor” d’habitatge, perquè ha exclòs expressament  l’habitatge habitual en el còmput d’immobles necessaris per aconseguir aquesta condició. Així mateix, per primera vegada s’unifiquen les condicions fiscals i administratives aplicables als grans propietaris d’habitatge a Catalunya.

Fins fa uns dies es considerava gran tenidor a:

• Tota persona física o jurídica titular de cinc o més immobles situats en municipis declarats zona de mercat residencial tensionado, o
• Tota persona física o jurídica titular de més de 10 immobles urbans d’ús residencial situats en territori espanyol o d’una  superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial, exclosos els garatges i els trasters, i sempre que almenys un d’ells estigués en territori català.

Aquesta regulació no feia referència a l’habitatge habitual, la qual cosa implicava que es computava a l’efecte del llindar per a ser considerat gran tenidor.

Fins a l’esmentada modificació, coexistien diferències notables entre:

• L’àmbit fiscal (dependent del departament d’Economia), especialment en l’aplicació de tipus agreujats del 20% en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) per a zones tensionadas, on l’habitatge habitual no es computava a aquest efecte;
• La regulació en matèria d’habitatge, en la qual sí s’incloïa l’habitatge habitual per al còmput.

Aquesta diferència ha generat confusió tant al sector immobiliari com entre els propietaris, dificultant la planificació i compliment normatiu.

Amb la recent modificació, i l’exclusió expressa de l’habitatge habitual del còmput d’immobles residencials per a la consideració de gran tenidor, només es consideraran els que no siguin habitatge habitual, eliminant així les disfuncions existents entre la normativa fiscal i l’administrativa. La unificació respon a la demanda persistent de major seguretat jurídica i claredat normativa, i permet una aplicació homogènia dels requisits i obligacions legals aplicables als grans tenidors d’habitatge a Catalunya.

Malgrat l’avanç, l’aplicació pràctica de la nova definició podrà requerir futurs aclariments, ja que subsisteixen determinades incongruències i incerteses normatives que hauran d’anar aclarint-se amb la pràctica administrativa i futures disposicions interpretatives.

Com sempre, quedem a la seva disposició per a resoldre qualsevol dubte o valorar l’impacte d’aquesta normativa en les seves operacions immobiliàries i fiscals.

---

Víctor Bueno  · victor.bueno@pich.bnfix.com 

Advocat, Àrea Legal de BNFIX PICH TAX LEGAL