L’any 2026 ha començat amb l’entrada en vigor de diverses novetats i mesures urgents en matèria tributària i de Seguretat Social recollides en el Reial decret llei 16/2025, publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat del 23 de desembre passat.

En primer lloc, es manté el Salari Mínim Interprofessional (SMI) en les quanties fixades per a 2025, fins que s’aprovi el nou SMI, és a dir, continuen vigents els imports diaris, mensuals i anuals de l’any passat, amb el que es garanteix estabilitat en les retribucions mínimes mentre es defineix l’actualització corresponent.

Així mateix, es prorroga la normativa de cotització vigent, amb algunes modificacions, entre les quals l’augment automàtic de les bases mínimes en funció del SMI, la fixació del topall màxim de cotització en 5.101,20 euros mensuals i l’actualització del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional, que passa de 0,80% a 0,90%, (corresponent el 0,75% a càrrec de l’empresa i el 0,15% a càrrec del treballador).

La cotització addicional de solidaritat aplicable a les retribucions que superin determinats trams s’estableix amb tipus progressius, que varien en funció de l’import, de la següent següent:

Al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) es mantenen les taules de cotització aplicables, excepte alguns ajustos en les bases màximes dels trams superiors 11 i 12, que passa a ser de 5.101,20 euros mensuals. Quant als treballadors autònoms que, a més, exerceixin un treball per compte d’altri i cotitzin en règim de pluriactivitat, tenen dret al reintegrament del 50% de l’excés quan les seves cotitzacions per contingències comunes superin els 17.323,68 euros, amb el límit màxim del 50% de les quotes abonades al RETA per aquestes contingències.

Un altre punt per tenir en compte és la comunicació sobre el nou codi CNAE-2025 a la TGSS que assenyala que, si no es fa abans de l’1 de gener de 2026, s’aplicarà automàticament el tipus de cotització més alt entre els codis relacionats, segons les taules de l’INE. I un cop ho comuniquin, no s’aplicarà la nova cotització fins el mes següent. Per exemple, si una empresa comunica el CNAE 2026 en el mes de febrer, durant el mes de gener i febrer pagarà el tipus de cotització més alt, i a partir del març pagarà el tipus de cotització corresponent al CNAE comunicat.

S’aprova la revaloració de les pensions per a l’exercici 2026 segons la normativa vigent i que suposa un increment del 2,7 %. El complement destinat a la reducció de la bretxa de gènere s’estableix en 36,90 euros mensuals. Així mateix, el límit màxim per a la percepció de pensions públiques queda fixat en 3.359,60 euros mensuals.

A més, s’amplia un any més la compatibilitat entre pensió de jubilació i activitat per a metges de família, pediatres i facultatius d’atenció primària, podent mantenir-la els qui la tinguin activa a aquesta data.

D’altra banda, s’elimina l’obligació de presentar la declaració anual d’IRPF per als qui perceben prestacions per desocupació.

Finalment, es prorroga fins al 31 de desembre de 2026 la prohibició d’acomiadaments per causes objectives vinculades a l’augment de costos energètics en empreses amb ajudes directes.

---

Mentrestant, són diversos els assumptes inclosos a l’agenda de prioritats de la ministra de Treball i Economia Social que resten pendents de veure (o no) la llum i sobre l’evolució dels quals estarem molt atents.

Aquestes mesures previstes pel 2026, encara NO APROVADES i que són, en síntesi, les següents:

• Reducció de la jornada a 37,5 hores setmanals, una mesura que en el seu moment no va comptar amb els vots necessaris per a la seva aprovació al Congrés però que, avui dia, no podem donar per definitivament descartada.

• Canvis en la indemnització per acomiadament: la ministra ha insistit en diverses ocasions que un dels seus objectius de legislatura és millorar les indemnitzacions per acomiadament improcedent perquè el treballador percebi, amb l’extinció del seu contracte de treball, una compensació “adequada”. Tot i que el Tribunal Suprem ha tancat la porta a la millora judicial de la indemnització per acomiadament, enguany podria tornar a plantejar-se la proposta.

• Estructura del SMI: a l’espera que es fixi la nova quantia per al 2026, diversos aspectes han sorgit de manera reiterada en el debat polític per millorar-ne el tractament. En concret:

  • La revisió automàtica cada sis mesos de l’import del SMI en el supòsit que el nivell de vida augmenti de manera desproporcionada.

  • Que el seu increment no sigui absorbible amb altres millores que pugui percebre el treballador.

  • Que la seva quantia estigui subjecta, o no, a l’IRPF.

• Registre horari: dues qüestions van frenar l’aprovació del Reial decret l’any 2025; l’increment de l’import de les sancions per incompliment i l’encaix, o no, dins dels límits establerts en matèria de protecció de dades, de la possibilitat que la Inspecció de Treball pugui accedir de manera remota als fitxatges que realitzen els empleats a les empreses.

• Ampliació del permís per defunció i creació d’un nou permís per a treballadors que hagin d’atendre familiars en cures pal·liatives. Aquesta mesura, pactada únicament amb els sindicats i que des d’un punt de vista humà és comprensible, ha comptat amb l’oposició de la CEOE a causa de l’increment de costos que representa per a les empreses.

---

Restem a la seva disposició per ampliar qualsevol dels aspectes tractats i per resoldre els dubtes que els puguin sorgir en relació amb aquestes novetats.

Javier Iglesias· javier.iglesias@bnfix.pich.com 

Área Laboral y de Seguridad Social de BNFIX PICH Tax Legal Audit 

📷 Imatge de Paul Einerhard per a Unsplash