Arran de la recent revisió i actualització de les taxes municipals de recollida i tractament de residus, molts propietaris d’immobles manifesten dubtes sobre la legalitat d’aquests gravàmens. Per aquest motiu volem explicar en aquesta circular, de manera clara i accessible, per què, en determinats casos, hi ha base jurídica per recórrer la taxa d’escombraries, centrant-nos en el fet que, de vegades, la taxa pot considerar-se realment com un impost encobert, la qual cosa resulta contrari a la normativa vigent.

Quina és la diferència entre una taxa i un impost? 

La llei estableix que la taxa ha d’estar directament vinculada al cost real del servei que l’ajuntament presta de manera individualitzada a cada contribuent, en aquest cas la recollida i tractament de residus. Això significa que l’import exigit ha de guardar una proporció raonable i justificada amb aquest cost. En ccanvi, l’impost no depèn de cap prestació o servei concret al contribuent i grava, de manera general, capacitats econòmiques (com la propietat o el consum).

Per què pot considerar-se la taxa d’escombraries un impost encobert i, per tant, recurrible? 

A la pràctica, en alguns municipis la taxa d’escombraries es fixa mitjançant criteris genèrics (com la superfície de l’immoble, el valor cadastral, l’ús potencial) i no mitjançant el càlcul real i documentat del cost del servei que efectivament es presta a cada usuari. En aquests casos, la quota exigida pot superar el que realment costa la recollida de residus i no ajustar-se al benefici concret rebut per cada contribuent. Si l’ajuntament no justifica prou, amb una memòria econòmica, el càlcul de la taxa i la seva equivalència amb el servei, aquesta pot estar funcionant realment com un impost i ser motiu de recurs davant els tribunals.

Què diu la jurisprudència sobre aquest argument? 

Tant els tribunals com la doctrina coincideixen que la falta de proporcionalitat entre les taxes i el cost real del servei, l’absència de justificació adequada, o l’ús de fórmules de càlcul genèriques que no reflecteixen la prestació individual, poden portar a l’anul·lació de la taxa, justament per operar com un impost encobert. És a dir, vincular la taxa d’escombraries al valor cadastral no té justificació econòmica i desnaturalitza la figura tributària. Per això, el Tribunal Suprem ja ha anul·lat amb anterioritat ordenances fiscals per establir taxes sense relació amb el cost del servei.

Recomanacions 

Així, i a partir del que hem comentat fins ara, en cas de dubte o de detectar que l’import no s’ajusta al cost real del servei, o que no existeix una justificació clara, pot valorar-se la viabilitat d’interposar un recurs.

Com sempre, quedem a la seva disposició per  atendre qualsevol dubte sobre el tema.

---

Víctor Bueno · victor.bueno@pich.bnfix.com 

Advocat. Àrea Legal BNFIX PICH Tax  Legal  

 

 📸 Imatge de Jan van der Wolf per a Pexels