En el passat, els plans de pensions només podien rescatar-se en situacions molt concretes: jubilació, incapacitat, dependència o defunció. Però amb l’aprovació del Reial decret 62/2018, una novetat clau: des de 2025, els partícips poden retirar, de manera total o parcial, el capital corresponent a aportacions que tinguin almenys deu anys d’antiguitat.  

Amb el nou sistema no es pot disposar del pla complet immediatament, sinó únicament d’aquelles participacions que ja hagin complert aquest període.

L’entrada en vigor d’aquesta mesura ha multiplicat els rescats, entre altres motius habituals, per la necessitat de liquiditat, per un entorn econòmic incert i per l’interès creixent per productes d’estalvi més flexibles. A això se suma el descens de noves aportacions, motivat en part pels  límits fiscals aplicats en 2021, que van reduir a 1.500 euros la quantitat anual deduïble.

Efecte fiscal 

Així i tot, és important recordar que la decisió de rescatar un pla no és només financera, sinó també fiscal. A Espanya, les prestacions dels plans de pensions tributen com a rendiments del treball en l’IRPF, sumant-se a la resta d’ingressos de l’exercici. Això significa que rescatar grans imports en un únic any pot incrementar significativament la base imposable i, amb això, desplaçar al contribuent a trams superiors de l’impost, elevant el tipus efectiu. No és un cost específic del producte, sinó l’efecte natural d’afegir un ingrés elevat en un sol exercici fiscal.

Per aquest motiu, sempre recomanem realitzar una anàlisi prèvia per a determinar l’estratègia de rescat més eficient des del punt de vista fiscal. Una planificació adequada permet optimitzar la tributació i evitar sorpreses en fer la declaració de la renda.

Com sempre, estem a la seva disposició per a resoldre qualsevol dubte que puguin tenir sobre el tema i assessorar-los per a prendre la millor decisió en funció de la seva situació.

📷Imatge de Pixabay per a Pexels

 

Alba Pich · alba.pich@pich.bnfix.com 

Àrea Fiscal BNFIX PICH Tax Legal Audit