Claus per sobreviure en la incertesa financera
▶️ Vídeo-entrevista a Joan Cavallé, director general de Caixa Enginyers durant 19 anys
Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers durant 19 anys, fins a la seva jubilació a finals de 2024, conversa amb Valentí Pich sobre l’evolució de Caixa d’Enginyers des que en va assumir la direcció general el 2006. Al capdavant de l’entitat va afrontar la llarga crisi financera que va fer desaparèixer la major part de les caixes d’estalvis. El secret de l’entitat, en un món marcat, a nivell financer, “per la incertesa radical”, on passen coses “que cap model és capaç de preveure”, és que “no va néixer per generar determinats beneficis sinó per donar resposta a les necessitats d’uns professionals, els enginyers”; alguns tenien estalvis i d’altres necessitats financeres, i van confiar en si mateixos per fundar el 1967 la Caixa d’Enginyers amb el model de banca cooperativa. “La confiança és clau en finances”, afirma.
Al llarg de la conversa, Cavallé explica les diferències de gestió respecte de la banca tradicional i com l’entitat ha sobreviscut en temps convulsos mantenint els seus valors més enllà de modes, amb les finances com a mitjà —“no poden ser un propòsit en si mateix”— i no com a finalitat.
Cavallé, responsable del fort creixement de la caixa (de 121.000 socis el 2013 a 213.000 el 2023), considera que les empreses, per sobreviure, s’han de formular moltes preguntes amb sentit comú: preguntar-se per què passen les coses, en quines situacions de risc es poden trobar i, després, buscar respostes coherents que es puguin explicar als stakeholders, en aquest cas els socis. Així es va actuar, per exemple, quan l’entitat es va plantejar entrar en el sector immobiliari o en les participacions preferents, àmbits que desconeixia i considerava arriscats: sempre calia tenir present el propòsit, l’atenció a les persones. I no hi van entrar.
Sobre el moment actual, Cavallé lamenta l’excés de regulació bancària derivat de les crisis, així com la pèrdua de quota del crèdit tradicional davant nous actors menys regulats i empreses tecnològiques que ja disposen del seu propi braç financer. La pèrdua d’efectivitat de la política monetària, el major pes de les polítiques fiscals —amb més deute— i la pèrdua de confiança en el dòlar són altres temes de la conversa, que conclou amb una reflexió sobre els conflictes bèl·lics actuals i el nou ordre internacional que se’n pot derivar.
