Com ja sabran, el Govern central va aprovar el passat 20 de març el reial decret llei (RDL) 7/2026, del Pla Integral de Resposta a la Crisi a Orient Mitjà, i el reial decret llei 8/2026, de mesures en el lloguer en resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra de l’Iran. Publicats el dia 21 en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) van entrar en vigor el diumenge 22 de març de 2026 encara que, com a rDL que són, hauran de ser convalidats pel Congrés dels Diputats en el termini màxim de trenta dies.

A continuació, destaquem alguns punts d’interès de cadascun d’ells

RDL 8/2026, de 20 de març de mesures en el lloguer en resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra de l’Iran

El Reial decret apunta que Espanya pateix una crisi d’habitatge que podria veure’s agreujada a conseqüència de la guerra de l’Iran.

Per això, en el seu article 1r aprova una pròrroga extraordinària dels contractes d’arrendament d’habitatge individual subjectes a la LAU (Llei d’arrendaments Urbans 29/94, de 24 de novembre) que es trobin vigents a data 22 de març de 2026 i la finalització del qual aquest prevista per a abans del del 31 de desembre de 2027, per un màxim de dos anys.

Aquesta pròrroga extraordinària s’aplicarà prèvia sol·licitud de l’arrendatari per terminis anuals i fins a un màxim de dos anys addicionals. La sol·licitud haurà de ser acceptada obligatòriament per l’arrendador, tret que les parts hagin fixat altres termes o condicions, que s’hagi subscrit un nou contracte d’arrendament, o que l’arrendador hagi comunicat, en els terminis i condicions de l’article 9.3, la necessitat d’ocupar l’habitatge.

D’altra banda, davant l’impacte sobre l’evolució dels preus dels lloguers, el reial decret llei considera necessari establir una limitació extraordinària de l’actualització anual de la renda dels contractes d’arrendament d’habitatge, regulada en l’article 18 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans, des de l’entrada en vigor de la norma fins al 31 de desembre de 2027, de manera que, a falta d’acord entre les parts, l’actualització de la renda no pugui superar el 2%. Si l’arrendador de l’habitatge és un gran tenidor, el límit del 2% a l’actualització aplicarà en tot cas, existeixi o no acord entre les parts.

RDL 7/2026, de 20 de març del Pla Integral de resposta a la crisi a Orient Mitjà

En aquest RDL, el govern aprova un Pla Integral per a fer front a conseqüències econòmiques i socials que es deriven tant del conflicte d’Orient Mitjà com d’altres conflictes internacionals persistents com la guerra d’Ucraïna.

El primer eix del Pla contempla mesures conjunturals, consistents en la baixada generalitzada de la fiscalitat energètica, en els descomptes extraordinaris del bo social elèctric i tèrmic, així com en la prohibició d’interrupció dels subministraments essencials a les llars més vulnerables.

També s’estableixen ajudes directes a transportistes, agricultors, ramaders i pescadors a fi d’evitar la pujada dels preus de la cistella de la compra. Igualment, s’enforteixen els poders de supervisió i sanció de l’Estat.

El segon eix del Pla és de naturalesa més estructural, amb mesures orientades a impulsar la sobirania energètica i reforçar la resiliència davant aquest tipus de crisis externes. Així, es permet agilitzar la inversió en renovables i incrementar la capacitat d’emmagatzematge elèctric.

Amb independència d’un estudi més detallat de totes les mesures que els puguin resultar d’interès, donada l’amplitud del pla integral aprovat i de la seva data de publicació i entrada en vigor, volem destacar les següents:

Principals mesures

Suspensió de la Causa de Dissolució per pèrdues 2020 a 2021 fruit del COVID 19

Es manté la suspensió de la causa de dissolució per pèrdues ja acordada prèviament respecte del COVID-19, de manera que, per a l’exercici 2026 no es consideraran les pèrdues empresarials sofertes en els anys 2020 i 2021 a l’efecte de la causa de dissolució prevista en l’article 363.1.e) del text refós de la Llei de Societats de Capital, aprovat per reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol. Aquesta mesura, de caràcter transitori, permet que les pèrdues provocades per determinats fets, de caràcter sobrevingut i extraordinari, siguin absorbides en un temps prudencial a fi d’ajudar al fet que empreses viables que travessen unes certes dificultats ocasionades encara per aquells fets (COVID 19), puguin continuar operant en el tràfic jurídic i econòmic. A més, s’inclou un termini d’un mes perquè, en cas que ja s’haguessin formulat comptes anuals abans de l’entrada en vigor d’aquest reial decret llei, aquestes puguin ser reformulades en aquest termini d’un mes, reunint-se la junta general de socis o accionistes en el termini dels 3 mesos següents a la nova formulació.

Recordem que tant aquesta mesura, que benvinguda sigui, com la resta, està supeditada al fet que el Congrés dels Diputats convalidi el reial decret llei 7/2026 en el termini màxim de 30 dies.

Recordem, d’altra banda, que és fonamental per a la viabilitat de les empreses, entre altres aspectes, tant l’estar atents a no incórrer en causa de dissolució legal per pèrdues, com a les alertes prèvies que ens indiquin situacions de probabilitat d’insolvència. En aquesta matèria, analitzar amb detall i reaccionar al seu degut temps serà transcendental a l’hora de, només per a empreses viables o amb branques d’activitat viables, poder salvar companyies i, per tant, teixit empresarial i ocupacions.

Ajuts al transport de mercaderies

El transport de mercaderies per carretera és una activitat essencial per al normal funcionament de la cadena de subministrament i el proveïment del territori nacional. Les empreses i autònoms que l’exerceixen accedeixen al combustible necessari per a la seva activitat mitjançant targetes de crèdit emeses per les companyies subministradores, la concessió de les quals exigeix la constitució d’un aval bancari. L’increment del preu del gasoil derivat de l’escalada del conflicte a Orient Pròxim ha determinat que l’import dels avals vigents resulti insuficient per a cobrir el nou nivell de consum.

Per fer front a aquesta situació, s’autoritza al Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa per a atorgar, a través de l’Institut de Crèdit Oficial, reavals sobre els avals bancaris emesos a favor dels operadors del sector, per un import màxim de 2.000 milions d’euros.

Mesures tributàries

S’estableix un ventall d’incentius fiscals per a combatre les conseqüències econòmiques derivades de la crisi energètica produïda pel conflicte bèl·lic: abasten des d’incentius en la imposició personal tendents a reduir la dependència o l’estalvi energètic, fins a reduccions de tipus en la imposició indirecta dels productes especialment afectats per l’increment de preus, a fi d’atenuar en la mesura del possible aquest increment.

Així, per pal·liar els efectes derivats de l’augment de preu dels productes energètics, es redueix el tipus impositiu de l’Impost sobre Hidrocarburs dels productes el consum dels quals es troba més estès, el gasoil i les gasolines sense plom, fins al nivell mínim que permet la Directiva 2003/96/CE del Consell, de 27 d’octubre de 2003, per la qual es reestructura el règim comunitari d’imposició dels productes energètics i de l’electricitat. El mateix ocorre amb altres productes com el fuel, el GLP, el gas natural i el querosè usat com a combustible.

D’altra banda, per donar resposta a la situació generada per l’alça de preus de l’electricitat, s’estableix de manera excepcional i transitòria, des de l’entrada en vigor d’aquest reial decret llei i fins al 30 de juny de 2026, una reducció del tipus impositiu de l’Impost Especial sobre l’Electricitat, que passa del 5,11269632 per cent al 0,5 per cent. A conseqüència d’aquesta reducció, els nivells mínims d’imposició no podran ser inferiors a 0,5 euros per megavat-hora si aquesta electricitat s’utilitza amb finalitats professionals, o a 1 euro per megavat-hora en la resta dels casos, conforme al que s’estableix en l’al·ludida Directiva 2003/96/CE del Consell, de 27 d’octubre de 2003.

Addicionalment, i per compensar els majors costos que estan suportant les empreses que determinen el preu de l’electricitat en el mercat majorista, a causa de l’encariment dels productes energètics, i així puguin oferir preus més competitius que redundin en benefici dels consumidors, s’estableixen determinades minoracions en la forma de càlcul de la base imposable de l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica.

En concret, per a l’exercici 2026 la base imposable de l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica estarà constituïda per l’import total que correspongui percebre al contribuent per la producció i incorporació al sistema elèctric d’energia elèctrica, mesura en barres de central, per cada instal·lació, en el període impositiu minorada en el 10 per cent de les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el primer trimestre natural, i minorada en la totalitat de les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el segon trimestre natural.

En paral·lel, en l’àmbit de l’Impost sobre el Valor Afegit, de manera extraordinària i temporal fins al 30 de juny de 2026, es redueix del 21 al 10 per cent el tipus de l’IVA aplicable als contractes d’energia elèctrica el terme fix de la qual de potència no superi els 10 kW, la qual cosa suposa, en realitat, la seva aplicació a la pràctica totalitat de les llars consumidores finals i als titulars de contractes de subministrament d’electricitat perceptors del bo social i, a més, tinguin reconeguda la condició de vulnerable sever o vulnerable sever en risc d’exclusió social per a pal·liar situacions de pobresa energètica dels consumidors més vulnerables. També es redueix al 10 per cent i amb la mateixa vigència, el tipus impositiu de l’IVA aplicable al gas natural, briquetes i «pèl·lets» procedents de la biomassa i a la fusta per a llenya.

També durant la mateixa vigència es rebaixa del 21 al 10 per cent el tipus de l’IVA aplicable als carburants i combustibles. Aquesta mesura suposarà un important estalvi per a les famílies en reduir el cost dels seus desplaçaments.

No obstant això, per tractar-se de mesures excepcionals, les reduccions dels tipus durant el mes de juny de 2026 de l’Impost sobre Hidrocarburs, de l’Impost Especial sobre l’Electricitat i de l’Impost sobre el Valor Afegit, queden subordinades a l’evolució de l’índex de preus al consum dels productes afectats.

D’altra banda, i per afavorir l’electrificació, s’aproven mesures específiques en l’Impost sobre Activitats Econòmiques i en l’Impost sobre béns immobles i l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres.

En l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), i per a reduir la dependència energètica, s’amplia l’àmbit temporal d’aplicació de la deducció per obres de millora de l’eficiència energètica dels habitatges. S’amplia, així, el termini per a escometre les obres que permetin reduir el consum d’energia primària no renovable o la demanda de calefacció o de refrigeració d’aquestes. També s’incentiva la instal·lació de sistemes d’autoconsum i l’adquisició de vehicles elèctrics «endollables» i de pila de combustible i punts de recàrrega, ampliant un any més l’àmbit temporal d’aplicació de la deducció prevista a aquest efecte en la normativa reguladora de l’impost.

Amb la mateixa finalitat que les anteriors mesures, es manté en l’impost de societats l’incentiu fiscal destinat a promoure les inversions en nous vehicles FCV, FCHV, BEV, REEV o PHEV o en noves instal·lacions de recàrrega, tant d’ús privat com les accessibles al públic, de vehicles elèctrics, i la possibilitat d’amortitzar lliurement les inversions efectuades en instal·lacions destinades a l’autoconsum d’energia elèctrica, així com aquelles instal·lacions per a ús tèrmic de consum propi, sempre que utilitzessin energia procedent de fonts renovables i substituïssin instal·lacions que consumissin energia procedent de fonts no renovables fòssils.

Mesures de caràcter social

La inestabilitat internacional té importants efectes econòmics en tots els mercats, inclosos els laborals.

El previsible augment del cost energètic per a les empreses, sobretot en el relacionat amb els transports, suposarà un increment en els costos de la mobilitat per als treballadors.

Per això es modifica l’article 26 de la Llei 9/2025, de 3 de desembre, amb l’objectiu de reduir de vint-i-quatre a dotze mesos el termini per a complir amb l’obligació de disposar de plans de mobilitat sostenible. Així mateix, s’indica que, quan existeixin plans de mobilitat sostenible en l’entitat local en l’àmbit territorial de la qual se situï el centre de treball, aquests es tindran en compte per a l’elaboració dels plans de mobilitat sostenible de l’empresa o entitat de dret públic.

Igualment, es preveu que, en el cas de les empreses que estiguin obligades a comptar amb un pla de mobilitat sostenible i siguin beneficiàries de les ajudes directes previstes en aquest reial decret llei, l’incompliment d’aquesta obligació comportarà el reintegrament de les ajudes rebudes.

Finalment, es determina que les empreses beneficiàries de les ajudes previstes en aquest reial decret llei no podran, fins al 30 de juny de 2026, fer acomiadaments ni cessaments d’activitat ni, en el cas de les cooperatives, adoptar acords en les seves assemblees generals que suposin la reducció definitiva del nombre de llocs de treball o la modificació de la proporció de les qualificacions, quan aquestes mesures es justifiquin en causes de força major o en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, que tinguin el seu origen en la situació regulada en el present reial decret llei.

No volem finalitzar sense comentar-los que hem elaborat la present nota amb caràcter d’urgència, amb l’única voluntat de posar en el seu coneixement aspectes que considerem destacables i que poden ser del seu interès. No obstant això, com sempre, quedem a la seva disposició per a comentar o ampliar amb detall qualsevol aspecte que consideri sobre aquestes mesures.

María José Moragas · mj.moragas@pich.bnfix.com 

Sòcia responsable de l’Àrea Legal de BNFIX PICH TAX LEGAL AUDIT 

📷 Imatge d’Ingo Joseph per a Pexels