El període mitjà de pagament a proveïdors s’ha convertit en un indicador rellevant per a les societats mercantils. Lluny de ser una mera magnitud comptable, el seu càlcul i correcta divulgació incideixen cada vegada més en la transparència empresarial i en el compliment de les obligacions d’informació previstes en la normativa mercantil.

La importància d’aquest indicador es va reforçar amb l’entrada en vigor de la Llei 18/2022, de creació i creixement d’empreses, que va ampliar les obligacions d’informació sobre el període mitjà de pagament i va vincular el seu compliment a àmbits tan rellevants com l’accés a determinades subvencions o la contractació pública.

En aquest context, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) com a màxim òrgan supervisor de l’auditoria a Espanya, va resoldre al juliol, en la Consulta núm. 2 del seu butlletí (BOICAC) núm. 146, diversos dubtes pràctics sobre l’aplicació de la metodologia establerta en la Resolució de 29 de gener de 2016 per al càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors.

La consulta no modifica la metodologia vigent, però aclareix aspectes interpretatius que havien suscitat dubtes en la pràctica i que són essencials per a garantir un càlcul homogeni de l’indicador.

1. La data d’inici per al còmput dels dies

Una de les principals qüestions analitzades consisteix a determinar la data d’inici per a calcular el nombre de dies de pagament.

Fins ara era habitual a moltes empreses utilitzar la data de recepció de la factura com a referència, especialment quan no disposaven d’un sistema que acredités amb precisió quan s’havien rebut les mercaderies o prestat els serveis.

No obstant això, l’ICAC recorda que, després de la modificació introduïda a la Llei 18/2022, la regla general consisteix a començar el termini de còmput en la data de recepció de les mercaderies o l’efectiva prestació dels serveis.

La data de recepció de la factura únicament podrà utilitzar-se quan així ho permeti expressament la Llei 3/2004, de mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, per la qual cosa deixa de ser una referència alternativa d’ús general.

Aquest aclariment té transcendència pràctica, perquè obliga les empreses a disposar de procediments interns per a identificar amb prou fiabilitat el moment en què realment es reben els béns o es presten els serveis, ja que aquesta data determinarà l’inici del còmput del període mitjà de pagament.

2. Pagaments fraccionats: si el període mitjà de pagament ha de calcular-se considerant l’import total de la factura o bé fent una ponderació individual de cada pagament parcial

Una altra qüestió resolta afecta les factures l’import de les quals se satisfà mitjançant pagaments parcials.

L’ICAC aclareix que cada pagament parcials ha d’incorporar-se individualment al càlcul del període mitjà de pagament, ponderant-se en funció de l’import efectivament abonat a cada moment.

En conseqüència, no ha de considerar-se la factura com una única operació pagada: cada pagament parcial és una operació independent a l’efecte del càlcul de la ràtio d’operacions pagades.

Aquest criteri permet que el període mitjà de pagament reflecteixi amb més fidelitat el comportament real de l’empresa quant al compliment de les seves obligacions de pagament, evitant que un únic pagament final distorsioni el resultat quan prèviament ja s’havien fet abonaments parcials.

3. Pactes d’ajornament amb el proveïdor: si es paga dins d’aquest termini pactat no s’ha incorregut en demora?

La tercera qüestió analitzada es refereix als supòsits en els quals proveïdor i client han pactat un termini de pagament superior al termini general previst per la llei.

L’ICAC recorda que la Llei 3/2004 estableix un termini general de pagament de 30 dies naturals, però permet a les parts pactar un termini superior, sempre que aquest no superi els 60 dies naturals.

Sobre aquesta base, conclou que si l’empresa satisfà la factura dins del termini vàlidament pactat i aquest termini respecta el límit màxim de 60 dies, no existeix incompliment de la normativa de morositat ni pot entendre’s que existeixi mora.

Per contra, únicament existirà incompliment quan el pagament s’efectuï una vegada transcorregut el termini legalment aplicable.

Aquest aclariment és rellevant perquè confirma que l’existència d’un pacte vàlid entre les parts continua sent eficaç sempre que respecti els límits de la llei.

4. El tractament adequat del pagament de factures d’exercicis anteriors satisfet en l’exercici actual

L’ICAC també analitza com han de tractar-se les factures emeses en exercicis anteriors però el pagament de les quals es produeix durant l’exercici objecte de càlcul.

En aquest punt, la consulta confirma que el nombre de dies de pagament ha de computar-se des de la data d’inici del termini de pagament fins a la data efectiva del pagament material, encara que totes dues dates corresponguin a exercicis diferents.

En conseqüència, el fet que una factura pertanyi a un exercici anterior no altera la metodologia de càlcul; el rellevant és el temps efectivament transcorregut entre l’inici del termini de pagament i el moment en què aquest es realitza.

D’aquesta manera, les factures antigues satisfetes en l’exercici corrent continuaran formant part del càlcul del període mitjà de pagament d’acord amb les regles generals previstes en la Resolució de 29 de gener de 2016.

La informació addicional introduïda per la Llei 18/2022

La consulta aprofita per a aclarir l’abast d’una de les obligacions d’informació incorporades per la Llei 18/2022, consistent a informar del volum monetari i del nombre de factures pagades dins del període màxim previst per la normativa de morositat, així com del percentatge que representen sobre el total de pagaments efectuats.

El *ICAC precisa que aquesta informació ha de referir-se exclusivament a les factures el termini de pagament de les quals hagi estat inferior al màxim permès per la Llei 3/2004, és a dir, aquelles pagades dins del termini general de 30 dies o, quan existeixi un pacte vàlid entre les parts, dins del termini pactat, sense superar els 60 dies naturals.

Per tant, no han d’incloure’s en aquesta informació addicional aquelles factures el pagament de les quals hagi excedit el termini màxim legalment permès, ja que precisament la finalitat d’aquesta obligació *esn oferir informació sobre el volum de pagaments efectuats dins dels límits establerts per la normativa de lluita contra la morositat.

Conclusió

La Consulta núm. 2 del BOICAC núm. 146 no modifica la metodologia de càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors, però sí que aporta criteris interpretatius per a aplicar amb major seguretat jurídica les regles actualment vigents.

En particular, l’ICAC confirma que el dies a quo del còmput és, amb caràcter general, la recepció de les mercaderies o la prestació dels serveis; que els pagaments parcials han de ponderar-se individualment; que el pagament dins del termini pactat i legalment permès no constitueix mora; i que les factures d’exercicis anteriors han de computar-se fins a la data del seu pagament efectiu.

Aquests aclariments són especialment útils per a les empreses que formulen comptes anuals en model normal, perquè contribueixen a garantir que la informació sobre el període mitjà de pagament reflecteixi de manera fidel la realitat de les seves operacions comercials i compleixi correctament amb les obligacions d’informació previstes en la normativa vigent.

Com sempre, quedem a la seva disposició per a atendre qualsevol dubte o ampliar informació sobre el tema.

Víctor Bueno· victor.bueno@pich.bnfix.com 

Advocat, Àrea Legal de BNFIX PICH Tax  Legal Audit  

Mireia Guarro · mireia.guarro@pich.bnfix.com 

Economista, sòcia de BNFIX PICH Auditors 

---

📷 Imatge de Pixabay