El Butlletí Oficial de l’Estat d’ahir, 29 de setembre de 2021, ha publicat dues normes d’àmbit laboral amb transcendència en l’àmbit econòmic i social. D’una banda, i mitjançant del Reial decret 817/2021, de 28 de setembre, s’ha acordat l’augment del salari mínim interprofessional per a 2021, i per mitjà del Reial Decret llei 18/2021, de 28 de setembre, s’ha acordat la pròrroga de l’ERTO per a aquelles activitats especialment castigades per la crisi sanitària. D’ambdós textos hem recollit els “punts clau” en matèria laboral.
Respecte al Salari Mínim Interprofessional, s’ha acordat un increment de l’1,60%, que representa un augment de 15 euros mensuals, passant de 950 a 965 euros bruts mensuals, i que en còmput anual passa de 13.300 euros a 13.510 euros bruts anuals.
Des de quan és aplicable la pujada del salari mínim aprovada?
L’alça s’aplica amb efectes retroactius des de l’1 de setembre de 2021.
Hem de tenir present que la revisió del salari mínim interprofessional no afectarà a l’estructura ni a la quantia dels salaris professionals que vinguessin percebent aquells treballadors el salari conjunt dels quals, i en còmput anual, fos superior a aquest salari mínim.

Aquestes percepcions són compensables amb els ingressos que per tots els conceptes vinguessin percebent els treballadors de la seva empresa, en còmput anual i a jornada completa.

Pel que fa als Expedients de Regulació Temporal de Treball (ERTO) vinculats a la crisi pandèmica derivada de la COVID-19, i després d’una primera lectura, destaquem els punts següents d’interès:

El Reial Decret llei 18/2021 que regula la pròrroga dels mateixos ha establert un mecanisme diferent del que habitualment estàvem acostumats. Així, aquesta pròrroga s’autoritzarà prèvia presentació, per part de l’empresa o entitat titular, d’una nova sol·licitud a l’efecte, acompanyada amb de la documentació requerida sobre això, davant l’autoritat laboral que va autoritzar o va tramitar l’expedient actualment en vigor.
Es fixa un termini per a la presentació de les noves sol·licituds, entre l’1 i el 15 d’octubre de 2021. Si no es presentés la documentació en el termini establert, l’expedient de regulació temporal de treball es donarà per finalitzat i no serà aplicable des de l’1 de novembre de 2021.

Es modifica, per tant, la data de finalització dels Expedients de Regulació Temporal de Treball que tenien una vigència prevista fins al 30 de setembre, sent la data prorrogada fins al 31 d’octubre de 2021. D’aquesta manera es dona un marge suficient perquè les empreses puguin valorar les noves opcions i prendre les decisions que considerin oportunes.
L’autoritat laboral, quan rebi la nova sol·licitud, remetrà l’expedient a la Inspecció de Treball i Seguretat Social als efectes de fer l’informe corresponent si es dona el cas, i serà en el termini de 10 dies hàbils des de la presentació de la sol·licitud per part de l’empresa, que l’autoritat laboral haurà de dictar resolució.

En el supòsit de resoldre’s estimatòriament es prorrogarà l’expedient sol·licitat fins al 28 de febrer de 2022. En cas d’absència de resolució expressa, s’entendrà estimada la sol·licitud de pròrroga.

De la mateixa manera, les empreses i entitats afectades per noves restriccions i mesures de contenció sanitària vinculades a la COVID-19, que siguin adoptades per les autoritats competents entre l’1 de novembre de 2021 i el 28 de febrer de 2022, podran sol·licitar un nou expedient de regulació temporal de treball per impediment o limitacions a l’activitat, d’acord amb els requisits establerts en els apartats anteriors.

Exempcions per formació

A més, les exempcions en la cotització a la Seguretat Social per a aquelles empreses que tinguin aprovat l’Expedient de Regulació Temporal de Treball seran superiors en aquelles empreses que desenvolupin accions formatives per a cadascuna de les persones afectades pel nou ERTO.

Aquestes accions formatives tindran com a objectiu la millora de les competències professionals i l’ocupabilitat de les persones treballadores afectades pels expedients. Amb elles es prioritzarà el desenvolupament d’accions formatives dirigides a atendre les necessitats formatives reals de les empreses i els treballadors de les mateixes, incloent en aquestes formacions aquelles que es vinculin amb l’adquisició de competències digitals, o aquelles que permetin requalificar als treballadors, malgrat no tinguin relació directa amb l’activitat desenvolupada en l’empresa.

El termini per a la presentació efectiva de les accions formatives comentades en l’apartat anterior finalitzarà el 30 de juny de 2022.

El Servei Públic d’Ocupació Estatal serà l’encarregat de verificar la realització de la formació. Quan no s’hagin realitzat de manera correcta, la Tresoreria General de la Seguretat Social informarà de tal situació a la Inspecció de Treball i Seguretat Social perquè aquesta iniciï els expedients sancionadors i liquidatoris de quotes que corresponguin per la diferència dels imports aplicats i els establerts reglamentàriament.
Sense perjudici de les exoneracions que resultessin d’aplicació en l’expedient que fos aplicable en la seva empresa, les empreses que formin a persones afectades per expedients de regulació temporal de treball, tindran dret a un increment de crèdit per al finançament d’accions de formació programada, que variarà segons la mida de l’empresa.

De quines exoneracions puc beneficiar-me si compleixo els requisits anteriors?

En els Expedients de Regulació Temporal de Treball per limitacions en l’activitat
En el supòsit de tenir a 10 o més treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social a 29 de febrer de 2020, els percentatges d’exoneració són els següents:
• 40% en cas que l’empresa no desenvolupi accions formatives.
• 80% en cas que l’empresa desenvolupi les accions formatives.
En el supòsit de tenir a menys de 10 treballadors en situació d’alta a la Seguretat Social a 29 de febrer de 2020, els percentatges d’exoneració són els següents:
• 50% en cas que l’empresa no desenvolupi accions formatives.
• 80% en cas que l’empresa desenvolupi les accions formatives.

En els Expedients de Regulació Temporal de Treball per impediment de l’activitat
Podran aplicar una exoneració del 100% de l’aportació empresarial meritada a partir del mes de novembre de 2021 i fins al 28 de febrer de 2022.
Finalment, es prorroguen les limitacions relacionades amb el repartiment de dividends, la transparència fiscal, la salvaguarda del treball, la realització d’hores extraordinàries, noves contractacions i externalitzacions vigents en les normatives anteriors.
Com sempre, quedem a la seva disposició per atendre qualsevol dubte

Sara Bueno

sara.bueno@pich.bnfix.com

Àrea laboral

Como informamos en nuestra circular núm. 200430 de 30 de abril de 2020, para paliar los efectos económicos derivados de la pandemia, el Real Decreto-Ley 16/2020, de 28 de abril, de medidas procesales y organizativas para hacer frente al COVID-19 en el ámbito de la Administración de Justicia, publicado en el Boletín Oficial del Estado del 29 de abril de 2020, entre otras medidas, en su artículo 18 expresó “que a los solos efectos de determinar la concurrencia de la causa de disolución (artículo 363.1 LSC), no se tomarán
en consideración las pérdidas del presente ejercicio 2020”, entendiéndose así que dichas pérdidas no formarían parte del cálculo del patrimonio neto a efectos de verificar si se cumple la situación de causa de disolución recogida en la legislación mercantil.

Con esta medida se pretendía atenuar temporal y excepcionalmente las consecuencias que tendría la aplicación en ese ejercicio de las normas generales sobre disolución de sociedades de capital, de modo tal que se permita a las empresas ganar tiempo para poder
reestructurar su deuda, conseguir liquidez y compensar pérdidas, ya sea por la recuperación de su actividad ordinaria o por el acceso al crédito o a las ayudas públicas.

Ahora bien, en la fecha en que nos encontramos cabe preguntarnos: ¿las pérdidas del año 2020 se han de considerar en este año 2021 y siguientes para determinar la causa de disolución?, pues surgen dudas en cuanto a ello de la lectura del citado artículo 18.

Informamos ampliamente sobre el tema en la circular adjunta

 

 

Natalia Pérez Pineda

natalia.perez@pich.bnfix.com

Área de Auditoria

 

 

Els nous models de comptes anuals es van publicar només quatre dies abans que es tanqués el termini per a la seva presentació.

Aquest fet suscità, d’una banda, força crítiques i la reacció immediata del Consejo de Economistas. D’altra banda, va fer que molts comptes es presentessin amb defectes i, per tant, es qualifiquessin negativament. Per això, i gràcies a la pressió de les organitzacions professionals del sector, ara les empreses disposen d’un termini de cinc mesos per corregir els comptes i incloure-hi la nova documentació exigida en relació amb la COVID19. Tot això, sense que afecti a la constància de la presentació dels comptes en el termini establert.

Més informació  en aquesta Nota del Consejo General de Economistas AQUÍ

Gemma Pasarisa

gemma.pasarisa@pch.bnfix.com

Àrea Fiscal 

L’Agència Tributària de Catalunya va publicar l’1 de setembre el padró definitiu dels vehicles amb quota a pagar de l’Impost sobre les emissions de diòxid de carboni (CO2) dels vehicles de tracció mecànica. 

Aquest impost grava les emissions de diòxid de carboni que produeixen determinats vehicles. Així, són subjectes passius d’aquest impost els titulars (persones físiques i jurídiques) d’un turisme, motocicleta o furgoneta. L’impost es merita a 31 de desembre i es paga el mes següent de l’exposició del padró definitiu. 

El padró definitiu es pot consultar a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya mitjançant l’idCAT Mòbil o certificat digital, o amb el DNI o NIF del titular i la matrícula del vehicle. 

El pagament de l’impost es pot efectuar a través de la seu electrònica en l’apartat de consulta del padró a partir de l’1 de setembre. 

En el supòsit de no haver fet el pagament, a partir de l’octubre es rebrà una notificació al domicili fiscal on s’indicarà l’import, els terminis i les formes de pagament. En el cas de les persones jurídiques rebran una notificació electrònica1 a través de l’apartat de Notificacions electròniques de Gencat o del Canal Empresa. 

La domiciliació de l’impost per aquest exercici es podia demanar fins el 15 de juliol: en el cas de voler sol·licitar la domiciliació per futurs exercicis es pot fer a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya. 

Ester Brullet 

ester.brullet@pich.bnfix.com

Àrea Fiscal

De retorn del parèntesi de les vacances i el merescut descans, reprenem mica en mica el ritme de feina i les rutines habituals, una de les quals és la nostra newsletter mensual. En el seu número de setembre, el 159, us convidem a assistir a les sessions en obert de la tradicional trobada anual dels professionals de BNFIX Global. També us convidem, demà 16 de setembre, a la presentació de la ’Guia d’actuació de l’empresa davant la insolvència’.

A més, us informem, entre altres temes, dels tràmits relacionats amb el nou impost català que grava els vehicles contaminants i dels terminis per corregir els errors que s’hagin pogut detectar als comptes anuals atès el poc temps que han tingut les empreses per adaptar-los als nous models.

I malgrat que les xifres sobre la pandèmia i el procés de vacunació ens conviden a l’optimisme sobre el final de la crisi sanitària… No abaixem la guàrdia!

 

 

 

Mireia Guarro 

mireia.guarro@pich.bnfix.com

Govern i agents socials estan immersos des de fa mesos en la negociació d’una reforma laboral que afectarà principalment a les condicions de contractació i la negociació col·lectiva.

En concret, l’últim esborrany a què hem tingut accés presenta propostes de reforma sobre les següents matèries:

  • Contractes formatius, temporals i fix-discontinu.
  • Modificació substancial de les condicions de treball.
  • Subcontractació d’obres i serveis.
  • Mecanismes de sostenibilitat de l’ocupació.
  • Extinció del contracte de treball i acomiadament.
  • Concurrència i vigència de convenis col·lectius.

Si bé haurem d’esperar a disposar de el text consensuat per les parts negociadores per fer una valoració en profunditat de el mateix, creiem que si prospera, i donades les matèries que tracta, es traduirà en una reforma de les relacions laborals que esperem que millorin la productivitat i eficiència de les empreses.

Jordi Altafaja Diví

jordi.altafaja@pich.bnfix.com

Àrea Laboral

 

Els professionals de la xarxa BNFIX Global tenen una cita els dies 7 i 8 d’octubre a la seva tradicional trobada anual. En aquesta ocasió amb Vitòria com a ciutat amfitriona i en format virtual. Seran unes jornades que comptaran amb diferents sessions en obert: la residència fiscal, el teletreball, el seguiment i aplicació dels fons Next Generation i la nova llei de Mesures de Prevenció contra el Frau Fiscal i blanqueig de capitals seran alguns dels temes que es s’abordaran.

Serà, a més, l’espai triat per a la presentació del llibre sobre informes no financers i de sostenibilitat, Guia de aplicación práctica de los informes de sostenibilidad en las pymes, una guia elaborada en col·laboració amb la Universitat del País Basc.

Amb un equip de 166 professionals de l’auditoria de comptes, la comptabilitat, l’assessoria legal, fiscal, mercantil i laboral, la xarxa BNFIX té oficines a Almeria, Avilés, Barcelona, ​​Gijón, Màlaga, Madrid, Múrcia, Oviedo i Vitòria. Forma part de DFK International.

Txema Valdecantos

Responsable de l’Oficina de Vitòria

Las Conclusiones del Abogado General del TJUE sobre el modelo 720: sólo propone estimar parcialmente el Recurso de la Comisión Europea 

El Abogado General del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) presentó el 15 de julio sus conclusiones sobre el Recurso por Incumplimiento presentado por la Comisión Europea en relación con la obligación de información de bienes y derechos situados en el extranjero, que se materializa a través de la presentación del controvertido modelo 720. El recurso planteado pretendía declarar que España incumple las obligaciones que le incumben en virtud de los artículos 21 (ciudadanos), 45 (trabajadores), 49 (establecimiento), 56 (servicios) y 63 (capitales) del TFUE y las libertades previstas en los artículos 28, 31, 36 y 40 del Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo (EEE). 

Las conclusiones del Abogado General proponen al TJUE que estime el recurso presentado por la CE por incumplimiento de las obligaciones de España respecto del artículo 63 TFUE y del artículo 40 del Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo: 

  • al establecer que el incumplimiento de la obligación informativa sobre cuentas bancarias nuevas en el extranjero (a partir del 01.01.2016) o la presentación extemporánea del modelo 720 conllevan la calificación de dichos activos como ganancias patrimoniales no justificadas, con independencia de la fecha de adquisición de los correspondientes activos; 
  • al imponer una multa proporcional del 150 % aplicable en caso de incumplimiento de la obligación informativa sobre cuentas bancarias nuevas (a partir del 01.01.2016) en el extranjero o de presentación extemporánea del modelo 720 con independencia de la fecha de adquisición de los correspondientes activos; 
  • al imponer, en caso de incumplimiento de la obligación de información respecto de los bienes y derechos en el extranjero o de presentación extemporánea del modelo 720, multas fijas más severas que las sanciones del régimen sancionador general para infracciones similares. 
  • Como vemos, las conclusiones del Abogado General solo consideran que existe incumplimiento en lo que se refiere a las sanciones formales y la imputación como ganancias no justificadas, con independencia de la fecha de su adquisición, y con sanción del 150%, pero únicamente de las cuentas bancarias nuevas (las abiertas a partir del 1 de enero de 2016). El abogado general considera que Bruselas sólo ha demostrado que España tiene información de esos concretos bienes en el extranjero. Es decir, el Abogado General considera que España puede establecer la imprescriptibilidad para el resto de bienes y derechos en el extranjero a declarar con el Modelo 720 -cuentas abiertas antes del 2016, inmuebles y valores de todo tipo, y criptomonedas a partir de ahora-, en la Unión Europea o fuera, con independencia de cómo funcionen los intercambios de información entre autoridades fiscales. En sus conclusiones presentadas ante el Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE), el magistrado asegura que “la normativa española constituye efectivamente una restricción a los movimientos de capitales, puesto que puede disuadir a los residentes fiscales en España de invertir en otros Estados, o impedir o limitar sus posibilidades de hacerlo”. Sin embargo, precisa que “esta restricción puede estar justificada por los objetivos perseguidos de lucha contra el fraude y la evasión fiscales”. 

    Por lo que se refiere a las multas, la Comisión Europea denunciaba las asociadas a la presentación extemporánea del Modelo 720, argumentando que son desproporcionadas por “imponer automáticamente una multa pecuniaria fija del 150% en caso de que no se presente o de que se presente extemporáneamente el modelo 720, y ello debido tanto a la severidad de la multa como a su carácter automático y no graduable, máxime cuando según ella se trata de una obligación formal”. 

    El Abogado General considera que “la multa del 150% no sanciona el incumplimiento de una mera obligación formal, sino el incumplimiento de la obligación material de pago del impuesto”. A su juicio, “la Comisión no ha aportado la prueba de que la multa del 150 % se imponga de manera automática y no graduable”. Además, destaca que “tampoco ha aportado la prueba de que la sanción impuesta en caso de activos ocultos en el extranjero sea más severa que las aplicadas en casos internos”. 

    El Abogado General sostiene que las multas del 150% “solo se imponen cuando el contribuyente es titular de activos en el extranjero por los que no ha pagado el impuesto que debería haber satisfecho, y se calcula a partir de la cuota del impuesto adeudado. Además, el incumplimiento de la obligación formal relativa al modelo 720 se sanciona por medio de las multas fijas antes citadas”. 

    Sobre la imprescriptibilidad, el Abogado General vacila sobre si constituye una restricción desproporcionada el hecho de que no presentar o presentar extemporáneamente el modelo 720 y esto conlleve que los activos objeto del modelo sean calificados de ganancias patrimoniales no justificadas que no prescriben. Destaca que “la Comisión, en gran medida, no ha aportado al Tribunal de Justicia los datos necesarios para que este compruebe la existencia del incumplimiento alegado”. 

    Por una parte, estima que la regla del “efecto de imprescriptibilidad” puede ser adecuada para garantizar la consecución del objetivo que persigue el Modelo 720. Por otra parte, considera que “esta regla no es necesaria cuando el intercambio automático y obligatorio de información tributaria es suficiente para permitir a la Administración tributaria española efectuar los controles necesarios para liquidar correctamente el impuesto”. El Abogado General apostilla que “en ese caso la Administración tributaria española no puede aplicar dicha regla escudándose en posibles dificultades”. 

    Pueden revisar el contenido completo de las conclusiones del Abogado General pinchando AQUÍ 

    Esperando que la información sea de su interés aprovechamos la ocasión para saludarles atentamente. 

     

    Carolina Mateo 

    carolina.mateo@pich.bnfix.com

    Área de Fiscalidad Internacional 

    BNFIX PICH Tax · Legal · Audit 

     

    📸 Una vista ante el Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE). Foto: TJUE

La Generalitat de Catalunya ha publicar al DOGC l’ORDRE ECO/153/2021, de 16 de juliol, per la qual s’obre el tràmit d’inscripció prèvia dels ajuts extraordinaris directes de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID19. El termini per presentar sol·licituds acaba el 30 de juliol a les 15:00 hores

Aquest pla d’ajudes es deriva del Real Decreto-ley 05/2021 aprovat pel Consell de Ministres el passat 12 de març que establia ajudes directes a empreses i autònoms, la convocatòria de les quals se cedia a les comunitats autònomes. 

Inicialment, la Generalitat de Catalunya va aprovar el 16 de juny una línia d’ajudes directes limitades a uns sectors determinats (informació donada a la circular núm. 210623 de la darrera News). En la nova normativa aprovada, la Generalitat de Catalunya amplia les ajudes a tots els sectors, sense requisit de codi CNAE. 

La resta de requisits són els mateixos que en l’anterior convocatòria. 

Aquest és un ajut extraordinari de concessió directa que té com a objectiu satisfer el deute i els pagaments a proveïdors i altres creditors, financers o no financers meritats entre l’1 de març del 2020 i el 31 de maig del 2021 que procedeixin de contractes anteriors al 13 de març de 2021. En primer lloc, s’hauran de satisfer els pagaments a proveïdors por ordre d’antiguitat, i posteriorment, si s’escau, es reduirà el deute bancari prioritzant el deute amb aval públic. 

 REQUISITS 

Els destinataris d’aquestes ajudes són empreses i autònoms que compleixen els requisits detallats a continuació: 

  1. Que acreditin alguna de les següents situacions: 
  • El volum d’operacions anuals declarat en l’IVA o algun tribut indirecte equivalent hagi experimentat un descens superior al 30% entre el 2019 i el 2020. 
  • Aplicació del règim d’estimació objectiva en l’IRPF. 
  • Que apliquin el règim de consolidació fiscal i acreditin mitjançant l’Impost de Societats un descens de l’activitat del grup de més del 30% entre el 2019 i el 2020

2. No haver declarat un resultat negatiu en l’exercici 2019 tant si es tributa per règim d’estimació directa d’IRPF, com si es tributa per Impost de Societats (en aquest cas, la base imposable no pot ser negativa abans de l’aplicació de la reserva de capitalització i compensació de bases imposables negatives). 

3. En el cas dels empresaris i professionals amb tributació d’estimació directa, l’import del deute pendent ha de ser superior als 4.000 euros. 

D’altra banda, la normativa també estableix una sèrie de requisits de caràcter social i laboral: 

  1. Ser la persona titular del compte bancari indicat en la sol·licitud. 
  2. No haver estat sancionat en matèria d’integració laboral de persones amb discapacitat o de relacions laborals o seguretat i salut en el treball. 
  3. Complir els requisits de política lingüística. 
  4. No haver estat objecte de sancions administratives ni sentències per pràctiques laborals discriminatòries per raó de gènere o sexe. 
  5. Disposar d’un sistema de prevenció de riscos laborals. 
  6. Complir la normativa d’igualtat efectiva entre homes i dones (Llei 17/2015) 
  7. Respectar el dret d’accessibilitat per a les persones amb discapacitat. 
  8. Respectar la normativa en matèria de desenvolupament sostenible. 
  9. Complir la normativa del sistema de protecció a la infància i l’adolescència. 
  10. Complir la normativa sobre propietat intel·lectual. 
  11. Complir la resta de requisits i obligacions en matèria de subvencions. 

COMPROMISOS I OBLIGACIONS 

Els destinataris dels ajuts directes han de complir uns compromisos i obligacions: 

  • Mantenir l’activitat corresponent als ajuts fins a 30 de juny de 2022. 
  • No repartir dividends durant el 2021 i 2022. 
  • No aprovar increments en les retribucions d’alta direcció durant un període de dos anys des de la concessió de l’ajut. 
  • Conservar tota la documentació acreditativa dels requisits. 

 SOL·LICITUD 

La sol·licitud dels ajuts es realitzarà mitjançant un formulari d’inscripció prèvia a través de la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya disponible al portal corporatiu de tramitació Canal Empresa. 

Un cop emplenat el formulari d’inscripció prèvia, s’ha de presentar electrònicament mitjançant certificat electrònic o altres sistemes d’identificació digital del beneficiari (no es permet la presentació amb el certificat digital d’un tercer). 

La informació sol·licitada en el formulari és la detallada a continuació: 

  • Dades bàsiques de l’empresa o professional sol·licitant. 
  • Dades bancàries del sol·licitant. 
  • Dades fiscals relatives als volums d’operacions dels exercicis 2019 i 2020. 
  • Dades relatives al nombre de treballadors. 
  • Import del deute pel qual se sol·licita l’ajut i detall de la tipologia (proveïdors, altres creditors financers o no financers, i altres costos fixes). 

 Els imports dels ajuts seran de 3.000 euros pels professionals acollits al règim d’estimació objectiva i d’entre 4.000 i 200.000 euros per a la resta d’empreses i professionals. 

 TERMINI 

El formulari d’inscripció prèvia s’ha de presentar des del 21 de juliol a les 9.00 fins el 30 de juliol a les 15.00 hores, l’ordre de presentació no dona prioritat a la sol·licitud. 

Si desitgen més informació sobre aquest tràmit poden contactar amb nosaltres. 

 

 Ester Brullet Humet 

ester.brullet@pich.bnfix.com

Àrea Fiscal 

 Alba Pich Sábado

alba.pich@pich.bnfix.com

Àrea Fiscal 

 

 

El 26 de juliol finalitza el termini de presentació de l’autoliquidació de l’Impost sobre Societats de l’exercici 2020 per a totes aquelles societats en què l’exercici fiscal coincideix amb l’any natural.

D’altra banda, i al com estableix la normativa, el contribuent, de manera similar al que succeeix amb l’IRPF, té l’opció de marcar la casella de l’imprès en què manifesta la voluntat de destinar el 0,7 per cent de la quota íntegra de l’Impost de Societats a subvencionar activitats d’interès social.

 

 

Ester Brullet

ester.brullet@pich,bnfix.com

Àrea Fiscal