El Tribunal Suprem va dictar el 30 d’abril una sentència (número 545/2026) en la qual fixa un criteri de gran abast en matèria de derivació de responsabilitat tributària subsidiària respecte a un deutor principal en situació de concurs de creditors.

Aquesta sentència determina que el termini de prescripció per a derivar la responsabilitat tributària subsidiària no ha de computar-se necessàriament des de la declaració formal de fallit, sinó que ha de fixar-se en el moment en què la insolvència del deutor principal va quedar objectivament acreditada en el concurs de creditors, això és, des que l’Administració disposava d’elements suficients dins del procediment concursal per a exercitar l’acció.

Al nostre entendre, aquest criteri té com a conseqüència pràctica una acotació del marge temporal de l’Administració per a derivar responsabilitat subsidiària,quan concorrin fets objectius que acreditin la insolvència del deutor principal.

Atès que parlem de “responsabilitats”, considerem oportú recordar algunes actuacions recomanables per als administradors de societats que travessen situacions de dificultat i que podem sintetitzar en:

Detecció precoç

L’administrador ha de ser capaç d’identificar:

• situacions de desequilibri patrimonial,
• tensions de liquiditat estructurals,
• o la impossibilitat d’atendre obligacions exigibles.

Aquesta anàlisi ha de realitzar-se en temps real, basada en la informació econòmica disponible, tenint en compte que els terminis de reacció són, en la pràctica, reduïts.

Actuació diligent

Una vegada la insolvència es preveu, s’activen obligacions clares:

• avaluar la viabilitat de la societat,
• adoptar mesures de reestructuració o refinançament,
• o, si és el cas, instar el concurs de creditors.

Tot això, en terminis molt breus. La diligència de l’administrador no es mesura pel resultat, sinó per l‘oportunitat temporal de la decisió i la raonabilitat del procés d’anàlisi seguida.

Riscos associats a la inacció o demora

El retard en l’adopció de mesures pot generar, entre altres conseqüències:

• responsabilitat administradors (àmbit mercantil),
• responsabilitat concursal (qualificació en seu concursal),
• derivacions de responsabilitat tributària i de Seguretat Social.

En aquest context, pot afirmar-se que el “rellotge jurídic” s’activa abans del que podem pensar.

Recomanacions legals

En atenció a tot l’anterior, considerem convenient:

• anticipar la presa de decisions en escenaris en els quals prevegem dificultats financeres i/o econòmiques.
• reforçar la documentació de les actuacions de l’òrgan d’administració
• revisar possibles contingències de responsabilitat (tributària, Seguretat Social, mercantil i concursal)
• i ara, a la llum del nou criteri jurisprudencial, analitzar procediments de derivació de responsabilitat ja iniciats respecte de deutors principals en concurs de creditors

Com sempre, quedem a la seva disposició per a analitzar qualsevol aspecte d’aquest tema que pugui afectar-los.

 

María José Moragas · m.moragas@pich.bnfix.com
Sòcia responsable Àrea Legal i Concursal BNFIX PICH Tax Legal  

 

📷Imatge de Ross Sneddon per a Unsplah