En un entorn econòmic en constant canvi, tant les empreses com els particulars poden enfrontar-se a dificultats financeres significatives. En aquests casos, el concurs de creditors és un mecanisme legal crucial per a abordar aquestes situacions. En aquest sentit, el mecanisme de Segona Oportunitat, regulat a Espanya des de 2015, ofereix un respir important per a aquelles persones que, malgrat els seus esforços, no poden fer front als deutes.

El concurs de creditors és un procediment judicial dissenyat per a reestructurar i, si és el cas, liquidar el patrimoni d’una persona o entitat en situació d’insolvència. Per a les persones físiques, el procés permet ordenar els seus deutes sota la supervisió d’un jutge i, en alguns casos, arribar a acords amb els creditors.

El mecanisme és, doncs, una via per a exonerar-se dels deutes que no poden pagar, sota unes certes condicions. L’objectiu és evitar la perpetuació del deute i permetre a les persones començar de nou econòmicament. En tot cas, és clau que el deutor actuï de bona fe, la qual cosa implica no ocultar informació crucial per al procediment i que el deutor no hagi realitzat intencionadament cap acció que hagi agreujat la situació d’insolvència en la qual es troba.

Així doncs, els requisits per a acollir-se al mecanisme són:

• Ser persona física. 

• Tenir més d’un acreedor. 

• Estar en situació d’insolvència. 

• No tenir antecedents per delictes socio-econòmics amb una condemna superior a 3 anys. 

• Ser deudor de bona fe. 

• Col·laborar amb el jutjat. 

Aquestes eines legals conviden a la reflexió, tant a les empreses com a les persones físiques, sobre la importància de comprendre que la prevenció i gestió primerenca de les dificultats financeres pot evitar un col·lapse total i facilitar una reestructuració efectiva.

No obstant això, l’actual configuració del mecanisme de segona oportunitat suscita diversos dubtes quant a que aquest sigui satisfactori per a totes les parts, deutor i creditor.

Si bé fins ara no comptem amb estadístiques precises, la veritat és que, en la majoria dels procediments d’exoneració de deutes, són els creditors privats els qui es veuen perjudicats i sobre els qui recau l’esforç de la segona oportunitat a causa de les limitacions de la seva posició creditora dins del procediment concursal.

El mecanisme de segona oportunitat és un instrument valuós que l’ordenament jurídic posa a la disposició dels deutors, però sobre el qual les empreses deuen, en general, prestar gran atenció per a fer valer també els seus drets com a creditors i evitar que l’ús irresponsable d’aquesta eina repercuteixi en la seva estabilitat financera.

Aprofitem per a recomanar-los la lectura de la nova Guia de la segona oportunitat del Consell General d’Economistes, presentada el 3 de juliol i que, a més d’abordar la seva regulació, inclou deu dels supòsits i qüestions habituals, analitzats de manera pràctica i clara, així com les últimes novetats doctrinals i jurisprudencials en la matèria a nivell nacional i internacional. La publicació vol ajudar al professional de la insolvència a l’hora d’abordar la seva problemàtica i aclarir els seus dubtes en la seva aplicació pràctica.