La Direcció General de Tributs i Joc de la Generalitat de Catalunya ha publicat la Resolució 3/2026, una doctrina rellevant per a la planificació patrimonial i successòria a Catalunya perquè modifica el criteri administratiu mantingut durant més de quinze anys sobre les donacions mortis causa amb lliurament de present.

La resolució, vigent des del 14 de juliol passat, alinea la posició de l’Administració tributària catalana amb la doctrina de la Direcció General de Tributs de l’Estat.

Amb ella acaba una llarga discrepància interpretativa entre l’Administració tributària catalana i l’estatal i reforça la seguretat jurídica d’una de les institucions més característiques del dret successori català.

Què és una donació mortis causa amb lliurament de present?

L’article 432-1 del Codi Civil de Catalunya regula la donació mortis causa com una disposició patrimonial realitzada en consideració a la mort del donant; permet que les parts acordin la transmissió immediata de la propietat al donatari, normalment subjecta a una condició resolutòria de revocació o *premoriencia.

Aquesta figura és una eina d’interès per a la planificació patrimonial i successòria, especialment en aquells supòsits en els quals es pretén anticipar la transmissió de determinats béns sense renunciar a mecanismes de protecció o reversió prevists per la normativa civil catalana.

Quin era el criteri anterior?

Des de la Resolució 6/2010, l’Administració catalana diferenciava entre:

• Les donacions mortis causa ordinàries, que tributaven segons les regles pròpies de les adquisicions per causa de mort.

• Les donacions mortis causa amb lliurament de present, que s’assimilaven fiscalment a una donació inter vivos i quedaven sotmeses al règim de les adquisicions lucratives entre vius.

Aquesta interpretació generava una evident divergència entre la naturalesa civil successòria de la institució i el seu tractament fiscal.

Què canvia a partir d’ara?

La Resolució 3/2026 estableix de manera expressa que la donació mortis causa constitueix, en tot cas, una institució de naturalesa successòria, amb independència que la transmissió del bé es produeixi de manera immediata o quedi diferida a la defunció del donant.

En conseqüència, les donacions mortis causa amb lliurament de present hauran de rebre el mateix tractament fiscal que qualsevol altra adquisició per causa de mort en l’Impost sobre Successions i Donacions.

La diferència pràctica és fàcil d’entendre: fins ara el lliurament immediat del bé “convertia” fiscalment l’operació en una donació entre vius. A partir d’ara, el lliurament immediat ja no altera la seva naturalesa successòria. Dit de manera senzilla, abans el lliurament immediat del bé portava a aplicar les normes fiscals pròpies de les donacions. A partir d’ara, encara que el bé es rebi en vida del donant i l’impost es liquidi des d’aquest moment, l’operació es tracta fiscalment com una adquisició per causa de mort, podent accedir al règim successori previst per la normativa catalana

Així mateix, la resolució deixa sense efecte la Resolució 6/2010 i diverses consultes administratives que mantenien el criteri contrari.

Principals conseqüències pràctiques

Aplicació del règim fiscal successori

La resolució confirma que resultaran aplicables les regles pròpies de les adquisicions mortis causa en relació amb:

• La base imposable.

• Les reduccions fiscals aplicables.

• La quota tributària.

• Les obligacions formals.

• La resta dels elements configuradors de l’Impost sobre Successions i Donacions.

Meritació de l’impost

La Resolució 3/2026 s’alinea amb el criteri mantingut de manera reiterada per la Direcció General de Tributs de l’Estat, segons el qual, quan existeix transmissió immediata de la propietat, l’impost s’esdevingui en el moment de formalització de la donació, encara que la qualificació jurídica i fiscal de l’operació continuï sent la d’una adquisició per causa de mort.

Acumulació a la successió posterior

La resolució estableix que aquestes donacions s’acumularan a la posterior successió del causant quan entre la data de la donació i la de la defunció no hagin transcorregut més de quatre anys.

Condició resolutòria de revocació o premoriència

La incorporació d’una condició resolutòria de revocació o premoriència del donatari no constitueix un fet imposable autònom ni genera una tributació addicional en l’ISD o a l’ITPAJD, en formar part de la pròpia configuració jurídica de la donació mortis causa.

No obstant això, si aquesta condició arribés a complir-se i la transmissió quedés sense efecte, el donatari o els seus hereus podran sol·licitar la devolució de l’impost satisfet per l’adquisició inicialment gravada.

Derogació del règim anterior

La resolució destaca igualment que la Llei 11/2026, de 9 de juliol, ha derogat l’apartat 4 de l’article 632-1 del Codi Tributari de Catalunya, precepte que era un dels principals fonaments normatius de l’anterior interpretació administrativa.

La derogació reforça el nou criteri adoptat per l’Administració tributària catalana i dota de major coherència al tractament civil i fiscal d’aquesta figura successòria.

Així mateix, aquest nou criteri resulta coherent amb la doctrina administrativa estatal que ve reconeixent a aquestes operacions un tractament propi de les transmissions per causa de mort també en altres àmbits tributaris, reforçant la unitat de criteri entorn de la naturalesa successòria d’aquesta figura.

La importància de la planificació patrimonial i successòria

CREIEM QUE aquesta modificació normativa posa de manifest, una vegada més, la importància de dedicar temps a la reflexió i planificació de les futures transmissions patrimonials i successòries. La forma en què s’articula el relleu generacional del patrimoni familiar pot tenir un impacte fiscal rellevant, tant per a qui transmet com per als qui reben els béns, especialment quan el patrimoni està integrat per immobles, carteres d’inversió o participacions empresarials.

L’experiència demostra que anticipar aquestes decisions permet identificar oportunitats d’optimització fiscal, evitar costos innecessaris i ordenar adequadament la transmissió del patrimoni conforme als objectius familiars i empresarials de cada família.

Aquesta reflexió resulta rellevant en l’àmbit de l’empresa familiar. La continuïtat del negoci, la incorporació de les noves generacions, la preservació de la unitat de decisió i l’aprofitament dels beneficis fiscals prevists per a la transmissió d’empreses familiars i participacions socials requereixen una planificació jurídica i tributària rigorosa.

La revisió periòdica de les estructures de propietat, dels protocols familiars i de les estratègies de relleu generacional adquireix una importància creixent en un entorn normatiu en constant evolució. Les decisions adoptades amb suficient antelació solen ampliar les alternatives disponibles i facilitar la preservació del patrimoni familiar i empresarial a llarg termini.

En aquest context, reconèixer la plena naturalesa successòria de les donacions mortis causa amb lliurament de present amplia les alternatives disponibles per a dissenyar estratègies de transmissió més eficients, facilitant processos de relleu generacional que combinin seguretat jurídica, eficiència fiscal i continuïtat empresarial.

Valoració

CREIEM que aquesta modificació normativa és molt més que un  canvi interpretatiu aïllata. La combinació de la derogació de l’article 632-1.4 del Codi Tributari de Catalunya i l’adopció d’un nou criteri administratiu per part de l’Administració tributària catalana permet tancar una controvèrsia que havia generat inseguretat jurídica durant anys.

La nova doctrina reconeix plenament la naturalesa successòria de la donació mortis causa amb lliurament de present i torna a situar aquesta figura entre les alternatives a considerar en la planificació patrimonial i successòria, especialment quan es pretén anticipar la transmissió d’immobles, participacions socials o empreses familiars conservant determinades garanties jurídiques per al transmitent.

Des de BNFIX PICH Tax Legal recomanem revisar les estructures successòries actualment existents i analitzar si aquesta figura o altres poden resultar adequades dins d’una estratègia integral de planificació familiar, patrimonial i empresarial.

El millor estalvi fiscal en matèria successòria sol ser el que es construeix amb anticipació. Una adequada planificació permet transformar un cost fiscal potencialment elevat en una transició ordenada, eficient i alineada amb els interessos de la família i de l’empresa.

---

📷 Imatge de Jakub Zerdzicki per a Unsplash