El règim de franquícia en l’IVA (o IVA franquiciat) és un règim que comença a generar interès entre autònoms, petites empreses i despatxos professionals. No obstant això, convé partir d’una idea clau: a Espanya encara no s’aplica internament com a règim general en el territori d’aplicació de l’IVA (Península i illes Balears). Per tant, la seva anàlisi té actualment un caràcter principalment informatiu i preventiu.

Si Espanya ho implanta en el futur, determinats empresaris o professionals de reduïda dimensió podrien emetre factures sense IVA. Ara bé, aquesta aparent simplificació té una conseqüència: qui no repercuteix IVA tampoc pot deduir-se l’IVA suportat en les seves compres, despeses o inversions.

Per això, no n’hi ha prou amb comprovar si es compleix un determinat llindar de facturació. Serà necessari valorar si el règim resulta econòmicament convenient segons l’activitat, el tipus de client, les despeses suportades i les inversions previstes.

Finalitat i límits del règim

El règim de franquícia està pensat per a reduir la càrrega administrativa de petits operadors econòmics. El seu objectiu és evitar que autònoms, microempreses i petites pimes hagin d’assumir obligacions formals similars a les d’empreses amb major estructura.

La Directiva (UE) 2020/285 permet als Estats membres fixar un llindar nacional de franquícia de fins a 85.000 euros. Per a la seva aplicació transfronterera dins de la Unió Europea, el volum anual de negocis en la Unió no pot superar els 100.000 euros.

La regla bàsica és senzilla: l’empresari acollit al règim no inclouria IVA en les operacions cobertes, però tampoc podria recuperar l’IVA suportat. En conseqüència, aquest IVA passaria a ser un cost més de l’activitat.

Facturar sense IVA: avantatge i contrapartida

Facturar sense IVA pot ser atractiu quan el client final és un particular, ja que aquest no pot deduir-se l’impost. En aquests casos, la no repercussió de l’IVA pot permetre oferir un preu final més competitiu o mantenir el preu i millorar el marge.

Aquest efecte pot ser interessant en activitats de serveis amb poques despeses deduïbles, com a consultoria a particulars, disseny, formació no exempta, traducció, redacció, activitats creatives o serveis digitals.

No obstant això, l’avantatge no és automàtic. Si el negoci suporta molt IVA en compres, lloguers, maquinària, vehicles, subministraments o serveis externs, aquest IVA deixarà de ser deduïble i reduirà la rendibilitat.

A qui pot beneficiar?

El règim pot ser útil per a autònoms i microempreses amb estructura lleugera, poques despeses subjectes a IVA i clientela majoritàriament particular.

Pot resultar especialment interessant per a professionals que presten serveis a consumidors finals, activitats amb escassa inversió inicial, negocis amb poques despeses recurrents subjectes a IVA, serveis intensius en treball personal, activitats creatives, digitals o d’assessorament a particulars i negocis amb baix risc de superar el llindar aplicable.

La regla pràctica seria clara: com més B2C i menys IVA suportat tingui l’activitat, més atractiu pot resultar el règim.

A qui pot perjudicar?

El règim pot ser menys recomanable per a negocis amb compres rellevants, estoc, inversions o costos estructurals elevats.

Ha d’analitzar-se amb especial cautela en activitats de comerç amb elevat volum de mercaderies, hostaleria, tallers i reparació, transport, construcció, fabricació o distribució, comerç electrònic amb estoc i logística o negocis amb clients majoritàriament empresarials.

En aquests casos, l’IVA suportat pot ser significatiu. Si no pot deduir-se, es converteix en un cost d’explotació. A més, en operacions B2B l’avantatge comercial sol ser menor, perquè el client empresari normalment pot deduir-se l’IVA.

Control i documentació

Si el règim s’implantés a Espanya, seria imprescindible controlar els llindars de facturació per a evitar una sortida inesperada del sistema. Però aquest control no seria suficient.

També hauria de revisar-se: l’IVA suportat en compres i despeses, el marge real abans i després d’aplicar el règim, el tipus de client ja sigui particular o empresa, les inversions previstes, les operacions intracomunitàries, l’evolució mensual de la facturació, el risc de superar el llindar i la possible existència d’activitats excloses o regles sectorials.

A més, seria recomanable preparar un expedient previ amb la facturació de l’exercici anterior i de l’any en curs, llibres registro, informe d’IVA suportat, anàlisi de clients B2B/B2C, simulació comparativa entre règim general i franquícia, previsió de facturació, pla d’inversions i model de factura adaptat.

Aquesta documentació permetria decidir amb criteri i acreditar que l’opció es va adoptar de forma raonada.

Operacions transfrontereres

El règim també té una dimensió europea. Per a aplicar-ho en un altre Estat membre, l’empresa ha d’estar establerta a la Unió Europea, no superar el llindar europeu de 100.000 euros de volum anual de negocis en la Unió i complir el llindar nacional de l’Estat on vulgui aplicar la franquícia.

A més, haurà de realitzar una notificació prèvia i quedar identificada mitjançant un número individual, podent utilitzar-se un identificador amb sufix “EX”.

Aquest aspecte serà rellevant per a petits operadors que prestin serveis o venguin béns en altres Estats membres.

Conclusió

El règim de franquícia en l’IVA ha d’analitzar-se avui a Espanya amb prudència, ja que encara no constitueix un règim intern general aplicable en el territori d’aplicació de l’IVA espanyol.

Si arribés a implantar-se, podria ser una eina útil per a determinats autònoms i petites empreses, especialment en activitats dirigides a consumidors finals, amb poques despeses subjectes a IVA i escassa inversió. En aquests casos, facturar sense IVA podria millorar el preu final o el marge.

Però no ha d’entendre’s com una solució universal. La contrapartida és clara: no repercutir IVA implica no deduir l’IVA suportat. I aquesta pèrdua pot ser rellevant per a negocis amb compres elevades, estoc, maquinària, lloguers, subministraments o clients empresarials.

Per això, abans d’optar per aquest règim serà imprescindible realitzar una simulació econòmica, revisar costos, analitzar el tipus de client i documentar adequadament la decisió.

En definitiva, el règim pot simplificar, però no substitueix a l’anàlisi. Pot ser una oportunitat, però només quan la pèrdua de deducció no superi l’avantatge de facturar sense IVA.

Com sempre, a BNFIX PICH som a la seva disposició per a aclarir qualsevol dubte que puguin tenir sobre el tema.

Marc Ramis · marc.ramis@pich.bnfix.com  

Área Fiscal BNFIX PICH Tax Legal 

 📸 Imatge d’RDNE Stock Project per a Pexels