En un context cada cop més internacionalitzat, és habitual que professionals, empresaris i treballadors autònoms desenvolupin part de la seva activitat entre Espanya i Andorra. Aquesta realitat, que durant anys va generar dubtes sobre la protecció social futura, compta avui amb un marc jurídic clar gràcies al Conveni Bilateral de Seguretat Social entre tots dos països, en vigor des de l’1 de gener de 2003.

L’objectiu d’aquesta circular és explicar de manera clara i pràctica com aquest conveni afecta a la jubilació i quins aspectes convé tenir en compte per a una correcta planificació.

Un principi fonamental: les cotitzacions no es perden

Un dels pilars del conveni és garantir que els períodes treballats en tots dos països no es malgastin. En la pràctica, això significa que els anys cotitzats a Espanya i a Andorra poden sumar-se per a complir els requisits necessaris per a accedir a una pensió.

Aquest punt és especialment rellevant per a autònoms o empresaris que han alternat la seva activitat entre tots dos territoris al llarg de la seva vida professional. Gràcies a aquesta coordinació, no serà necessari començar de zero en un dels països ni es perdran drets per haver treballat en l’altre.

No obstant això, és important entendre que aquesta suma de períodes serveix per a complir requisits, però no implica que existeixi una única pensió.

Cóm es cobra la pensió? Cada país paga la seva part

Encara que els anys es tinguin en compte de manera conjunta, el càlcul econòmic funciona de manera diferent. Cada país reconeixerà i abonarà la part de pensió que correspongui a les cotitzacions realitzades en el seu propi sistema.

En altres paraules, una persona que hagi treballat en tots dos països podrà rebre dues pensions, cadascuna proporcional als anys cotitzats en cadascun d’ells.

Protecció més enllà de la jubilació

Encara que la jubilació sol ser la principal preocupació o interès, aquest conveni també regula i coordina altres cobertures importants, com la incapacitat permanent, les pensions de viduïtat i les prestacions per malaltia o maternitat, entre altres.

Llibertat de residència en jubilar-se

D’altra banda, el dret a cobrar la pensió no està condicionat al lloc de residència. És a dir, una vegada reconeguda la pensió es pot cobrar, encara que es resideixi en l’altre país.

Evitar la doble cotització, aspecte clau

El conveni també estableix normes per a determinar en quin país s’ha de cotitzar a cada moment, evitant que una mateixa activitat generi cotitzacions duplicades.

Cóm es tramita la jubilació?

El tràmit de sol·licitar la pensió es fa al país on resideix l’interessat. Les institucions de Seguretat Social de tots dos països es coordinen entre elles per  verificar els períodes cotitzats.

Prestació d’atur

En el cas d’haver treballat a Andorra i tornar a Espanya, recordem que, en ser un país de fora de la Unió Europea i de l’Espai Econòmic Europeu, l’accés a la prestació per desocupació a Espanya es regeix per unes regles específiques que no queden regulades dins del Conveni Bilateral entre Espanya i Andorra en matèria de prestacions de la Seguretat Social.

Amb caràcter general, en tornar a Espanya es podrà accedir a la prestació per desocupació si es disposa de prou cotitzacions a Espanya amb anterioritat a la sortida a l’estranger. En aquest punt, es tindran en compte les cotitzacions dels sis anys previs a aquesta sortida.

Si no s’ha cotitzat prou en aquest període, o si després del retorn es treballa a Espanya sense sol·licitar la prestació en aquest moment, i posteriorment es produeix una nova situació legal de desocupació, la normativa permet computar novament les cotitzacions dels sis anys anteriors a la sortida a l’estranger, si bé no es tindrà en compte el temps treballat fora d’Espanya.

Finalment, si no s’acrediten cotitzacions suficients a Espanya abans de la sortida, la persona que ha tornat podrà accedir, si compleix els requisits exigits, al subsidi per a persones emigrants retornades, mesura alternativa per a aquesta mena de supòsits.

Per tot l’anterior, el Conveni de Seguretat Social entre Espanya i Andorra és una eina essencial per a protegir els drets dels qui han desenvolupat la seva activitat en tots dos països. Permet sumar cotitzacions, evitar pèrdues de drets, percebre pensions i prestacions des de diferents sistemes i eliminar la doble cotització, aportant seguretat i estabilitat a llarg termini.

Ara bé, malgrat els avantatges del conveni, és important tenir en compte que el sistema pot resultar complex, especialment quan s’han tingut trajectòries professionals mixtes i per això, recomanem analitzar cada cas i planificar la sol·licitud.

Per això, a BNFIX PICH podem resoldre els dubtes que puguin tenir sobre el tema i assessorar-los en la preparació de la sol·licitud.

📸 Imatge de Lucas Craig per a Pexels