El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar l’11 de setembre un nou Reial decret que regula la protecció de la seguretat i la salut de les treballadores de la llar.

Aquest decret, que va entrar en vigor el 12 de setembre, aborda les desigualtats d’aquest col·lectiu davant la resta de treballadors i pretén millorar les condicions laborals del sector, tradicionalment desprotegit.

Després d’una primera lectura destaquem els aspectes següents:

1. Drets laborals reconeguts

La normativa reconeix drets fonamentals per a les treballadores de la llar (és un col·lectiu format majoritàriament per dones) com la vigilància de la salut, la capacitat de paralitzar activitats en cas de risc greu i imminent a càrrec de la persona ocupadora i el dret a proposar millores en les condicions de treball.

Quant a la vigilància de la salut, estableix reconeixements mèdics realitzats de manera gratuïta pel sistema nacional de salut. Aquesta obligació és exigible transcorreguts sis mesos del termini de deu mesos que l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball té per publicar una eina que faciliti el compliment de l’avaluació de riscos.

2.Violència i assetjament

El Reial decret aborda la protecció davant de la violència i l’assetjament. Estableix el dret de la treballadora a abandonar el domicili davant d’una situació de violència i assetjament sense que això sigui considerat una dimissió.

3.Prevenció de riscos laborals

S’estableix l’obligació de fer avaluacions de riscos laborals als domicilis on es prestin serveis tenint en compte les característiques de l’activitat i de les persones empleades. Com he esmentat anteriorment, l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball elaborarà i posarà a disposició dels ocupadors, en un termini de 10 mesos des de la publicació de la norma, una eina que en faciliti el compliment. S’hi podrà accedir a través de la pàgina web del Ministeri de Treball i Economia.

Els contractants són responsables de l’avaluació de riscos. Tot i això, la normativa ofereix flexibilitat a l’hora d’organitzar aquesta activitat preventiva, és a dir, podran assumir la responsabilitat personalment i assumir directament l’activitat de prevenció de riscos o bé delegar-la a altres persones del seu entorn personal o familiar directe o contractar un servei de prevenció aliè perquè s’encarregui.

Aquesta responsabilitat ha de constar per escrit i no pot ser objecte de contraprestació econòmica en el cas de delegació a l’entorn personal o familiar. En cas de contractar un servei de prevenció aliè, se n’haurà d’assumir el cost econòmic.

Independentment de qui faci l’activitat s’ha de garantir que la prevenció es fa de manera efectiva.

4.Equips de treball i protecció

La persona ocupadora és la responsable de lliurar gratuïtament als treballadors els equips de treball i de protecció individual necessaris per garantir-ne la seguretat.

5.Recàrrec de prestacions

El recàrrec de prestacions econòmiques derivades d’accident de treball o malaltia professional, recollit a la Llei General de Seguretat Social per als treballadors per compte aliè, no s’aplica als empleats de servei domèstic.

6.Formació i drets

Es preveu el finançament de programes de formació per millorar la capacitació en prevenció de riscos i drets laborals, que s’impartiran mitjançant una plataforma gestionada per la Fundació Estatal per a la Formació a l’Ocupació.

La normativa dóna un termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor perquè el Servei Públic dOcupació dicti la resolució necessària per posar en marxa les activitats formatives.

Esperem que aquesta informació us resulti útil i quedem, com sempre, a la vostra disposició.

Andrea Cabrera · andrea.cabrera@pich.bnfix.com 

Àrea Laboral BNFIX PICH TAX LEGAL 

📸 Matilde Warmwood per a Pexels