La implantació a Espanya del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), prevista per al poper mes de novembre, implicarà noves obligacions per a productors, distribuïdors i establiments de venda que ens convé conèixer, tant a empreses com a consumidors.

El funcionament del sistema és el següent: quan un consumidor compri una beguda l’envàs de la qual estigui inclòs a l’SDDR, abonarà, a més del preu del producte, un dipòsit d’almenys 10 cèntims per envàs, que podrà recuperar quan retorni l’envàs buit en un punt de retorn habilitat.

D’aquesta manera, l’objectiu del sistema és incentivar la devolució dels envasos per a afavorir la seva recollida separada i posterior reciclatge i evitar que acabin fora dels circuits de recuperació.

Per què s’implanta ara?

El Reial decret 1055/2022, d’envasos i residus d’envasos, va establir uns objectius mínims de recollida separada de determinats envasos de begudes i va preveure la implantació obligatòria d’un sistema de dipòsit quan aquests objectius no fossin aconseguits.

El 2023, la recollida separada d’ampolles de plàstic d’un sol ús es va situar en el 42,3%, quan l’objectiu legal era el 70%. Davant aquest incompliment, es va activar l’obligació de l’SDDR.

La normativa contempla un termini de dos anys per a la seva posada en marxa, per la qual cosa la seva implantació està prevista per a aquest novembre. Durant els pròxims mesos hauran de concretar-se els aspectes pràctics necessaris perquè el sistema pugui funcionar de manera homogènia en tot el país.

A quins productes afectarà?

L’SDDR obligatori s’aplicarà a determinats envasos de begudes d’un sol ús de fins a tres litres, entre els quals figuren les ampolles de plàstic, les llaunes i els envasos de cartró per a begudes destinats, entre altres productes, a:

• Aigües minerals i de manantial.
• Sucs i nèctars.
• Begudes refrescants.
• Begudes energètiques i isotòniques.
• Determinades begudes alcohòliques, com la cervesa.

Per tant, no tots els envasos ni els productes comercialitzats estaran subjectes a l’SDDR, sinó únicament els que marca la normativa.

Principals obligacions per a les empreses

La implantació del sistema tindrà implicacions diferents en funció de la posició que ocupi cada empresa en la cadena de comercialització.

Els productors hauran d’establir o participar en els corresponents sistemes de responsabilitat ampliada del productor i assumir les obligacions de finançament i organització necessàries per a garantir el funcionament de l’SDDR.

Per la seva part, comerciants i distribuïdors de les begudes incloses en el sistema hauran de participar en l’SDDR en les condicions que s’acordin amb els corresponents sistemes de responsabilitat ampliada del productor. La normativa permet, a més, establir condicions específiques per als comerços minoristes amb una superfície útil d’exposició i venda al públic igual o inferior a 120 metres quadrats.

Al seu torn, els establiments de venda hauran de gestionar correctament el dipòsit associat als productes inclosos en el sistema, tant en el moment de la venda com en el  de la  seva devolució.

Gestió dels envasos i punts de retorn

Una de les novetats de l’SDDR serà l’existència de punts de retorn, on el consumidor podrà lliurar els envasos i recuperar el dipòsit.

La normativa no estableix que tots els establiments hagin de disposar necessàriament d’una màquina automàtica de recollida. Els punts de retorn podran funcionar mitjançant sistemes manuals o automàtics, i la seva configuració concreta haurà de ser definida pels sistemes de responsabilitat ampliada del productor.

Així mateix, els sistemes hauran d’establir mecanismes per a registrar els envasos retornats i validar el seu recompte. Un cop validats, hauran de retornar als establiments l’import dels dipòsits corresponents als envasos retornats a través dels seus canals de venda.

Aquest aspecte pot tenir una incidència pràctica rellevant per a determinades empreses, especialment les que disposin d’establiments amb limitacions d’espai o de capacitat d’emmagatzematge, per la qual cosa caldrà  conèixer les condicions definitives de funcionament abans de fer inversions o adaptar instal·lacions.

Adaptació dels sistemes de venda i gestió

Les empreses que comercialitzin productes subjectes a l’SDDR hauran d’adaptar els seus procediments interns al nou sistema.

En particular, caldrà que el dipòsit pugui identificar-se i gestionar-se correctament en les operacions de venda i devolució, de manera que es diferencïi el preu del producte i puguin fer-se després les corresponents conciliacions.

Els envasos inclosos en el sistema, a més, s’hauran d’identificarclarament, tant per  informar el consumidor de la seva pertinença a l’SDDR com per a permetre el seu control i evitar fraus.

Per això, les empreses hauran de valorar amb antelació si els seus actuals sistemes de caixa, facturació, gestió d’inventari i procediments administratius estan preparats per a incorporar aquesta nova operativa.

Aspectes pendents de concretar

Encara que el marc jurídic de l’SDDR ja està establert, determinats aspectes operatius hauran de concretar-se en el desenvolupament i posada en marxa del sistema, com ara les condicions específiques de participació dels diferents establiments, l’organització dels punts de retorn, els sistemes de validació dels envasos, la logística de recollida i les condicions aplicables als establiments de menor dimensió.

Per aquest motiu, recomanem a les empreses afectades que evitin fer inversions o modificacions rellevants en els seus establiments fins a conèixer els requisits definitius aplicables, sense perjudici de començar a analitzar les possibles adaptacions que calgui.

Des de BNFIX PICH Tax Legal seguirem de prop la implantació del sistema i les condicions que finalment s’estableixin, i informarem de les novetats, obligacions i aspectes pràctics que puguin afectar els subjectes obligats.

📸 Imatge de Jan van der Wolf per a Pexels