El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de 27 de gener ha publicat el Reial decret llei 2/2021, de 26 de gener, que permet celebrar, per via telemàtica, les reunions dels òrgans d’administració d’associacions , societats civils i mercantils, així com les sessions de consells rectors de cooperatives.

L’esmentat Reial decret llei, de reforç i consolidació de mesures socials en defensa de l’ocupació, introdueix sobretot mesures de caràcter laboral. Ara bé, la disposició final setena, Modificació del Reial decret llei 34/2020, de 17 de novembre, de mesures urgents de suport a la solvència empresarial i a el sector energètic i en matèria tributària, afegeix un apartat a l’article 3 de Reial Decret -Llei 34/2020, en el qual regula amb caràcter excepcional durant tot l’exercici 2021, encara que els estatuts socials no ho contemplin, la possibilitat que les reunions dels òrgans d’administració d’associacions, societats civils i mercantils, així com les sessions de consells rectors de cooperatives, puguin celebrar-se per videoconferència o per conferència telefònica múltiple. Això sempre que tots els membres de l’òrgan disposin dels mitjans necessaris, el secretari de l’òrgan reconegui la seva identitat, i així ho expressi en l’acta.  Aquesta es remetrà immediatament a les adreces de correu electrònic de cadascun dels concurrents. La mateixa regla és aplicable a les comissions delegades i a les altres comissions obligatòries o voluntàries que tingués constituïdes. La sessió s’entendrà celebrada al domicili de la persona jurídica.

Amb aquesta mesura, el govern ve a igualar el permís per aquesta via de les sessions dels òrgans d’administració que havia omès al permetre-les per les Juntes i Assemblees en el Reial decret llei 34/2020.

Al fil de tot l’anterior, recordem la rellevància de l’adequació a dret de les actes oficials de les societats, així com l’obligatorietat del seu dipòsit al Registre Mercantil o registre que correspongui, segons el tipus d’entitat de què es tracti.

Les actes de les societats o un altre tipus d’entitats són documents de caràcter mercantil que, per llei, s’han de fer i dipositar. No fer-ho, o fer-ho de manera incorrecta, no només va contra la llei sinó que pot comportar diversos problemes i responsabilitats en cas de conflicte entre socis.

Així doncs, és important prestar a el tema l’atenció que mereix; aprofitem per recordar-los la possibilitat d’externalitzar tant l’elaboració i dipòsit de les reunions, com la possibilitat i recomanació, en societats amb diversos socis, amb òrgans d’administració col·legiats i certa complexitat, de nomenar secretari no conseller a lletrat extern; aquest vetllarà per la correcció tant de les convocatòries de les sessions, com de l’elaboració de les actes i legalitat dels acords.

Com sempre, quedem a la seva disposició per comentar qualsevol aspecte que sobre aquesta matèria, o una altra, requereixin

María José Moragas Monteserín

Responsable área legal

mj.moragas@pich.bnfix.com

BNFIX PICH tax · legal · audit · advisory 

 

 

OBLIGACIONES y DISEÑOS de PLANES de IGUALDAD

Los planes de igualdad, las normas que lo regulan, sus principios y contenido han sido los protagonistas del primer Café con BNFIX de 2021, que tuvo lugar el 15 de enero en las oficinas BNFIX de Murcia.

El acto, nuevamente en formato virtual, estuvo dirigido por Ramon Madrid y moderado por Víctor Mateo, ambos de la citada oficina, y contó con la intervención de la abogada, consultora y experta en el tema Ana Jiménez Alfaro, también de la oficina de Murcia.

Al inicio de su ponencia, la consultora explicó la evolución legal desde la Ley de Igualdad 3/2007, “en su momento bastante estridente” pero “importante y necesaria” al marcarse como objetivo la igualdad real y efectiva entre hombres y mujeres, más allá de la igualdad formal reconocida en la Constitución. Dicha norma introdujo diversas medidas innovadoras, entre ellas la regulación de los planes de igualdad, la legitimación del uso de prácticas positivas, la consagración del principio de presencia equilibrada y la definición de algunos conceptos básicos como discriminación directa e indirecta o acoso sexual por razón de sexo.

Tras esta ley marco, que demostró ser “insuficiente”, se llegó al posterior decreto 6/2019 que la modificaba, al tiempo que modificaba también el Estatuto de los Trabajadores y que ha supuesto, como medidas básicas, la ampliación del permiso de paternidad, la extensión de los planes de igualdad a las empresas de más de 50 trabajadores y el refuerzo de la igualdad de remuneración.

A lo largo de su intervención, la experta apuntó los principios que han de regir los planes de igualdad (igual retribución para igual trabajo, transparencia retributiva) y en qué se han de traducir (registro retributivo, auditoría, sistema de valoración de los puestos de trabajo, etcétera.)

Ana Jiménez explicó asimismo los pasos formales que deben cumplirse para su elaboración, el contenido mínimo que deben incluir, las áreas mínimas de intervención del plan, la documentación y registro del mismo, el régimen sancionador, etcétera.

Recordó, por otro lado, que con independencia de estar o no obligada a elaborar un plan de igualdad, la empresa está obligada por ley a garantizar dicha igualdad, promover acciones que eviten el acoso sexual y tener registros retributivos de toda la plantilla. Además, más allá de la obligación y del riesgo de sanción por incumplimiento, elaborar planes de igualdad aporta un sinfín de ventajas a las empresas, que van desde el cumplimiento de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) de la Agenda 2030 a la mejora de la competitividad, la motivación y la reputación; es garantía de calidad y excelencia empresarial… sin olvidar las ventajas que da de cara a la contratación pública, que incluye incentivo sociales, o los distintivos que permite obtener de la Administración Pública.

En el turno de ruegos y preguntas, Víctor Mateo y Ramon Madrid instaron a las empresas a aprovechar la “obligación” y hacer de ella una oportunidad para elaborar a conciencia los planes de igualdad y “ordenar” sus políticas retributivas, en muchos casos poco definidas y marcadas hasta ahora por la “improvisación”.

L’inici de l’exercici 2021 planteja diverses novetats tributàries mitjançant diferents lleis aprovades a final de l’any 2020 entre les quals trobem la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat i les conegudes com a Taxa Google i Taxa Tobin.

 LLEI DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT PER L’EXERCICI 2021
El 30 de desembre es van aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat per l’exercici mitjançant Ley 11/2020 que ha entrat en vigor l’1 de gener del 2021. A continuació es desenvolupen les novetats fiscal més destacades.

IRPF
– Increment de l’escala general per ingressos superiors a 300.000 € en un 2%.
– Increment de l’escala de l’estalvi per imports superiors a 200.000 € en un 3%, ja que s’afegeix un tram i es tributarà a un tipus del 26%.
– Reducció del límit de reducció per aportacions en plans de pensions individuals a un import de 2.000 € (anteriorment aquest límit era de 8.000 €). Aquest límit es pot ampliar si les aportacions a plans de pensions provenen de contribucions empresarials.

IMPOST SOBRE SOCIETATS
– Limitació de les despeses financeres deduïbles no incorporant al benefici operatiu els ingressos financers procedents de dividends de participacions que el seu valor d’adquisició fos superior als 20 milions d’euros.

– Limitació al 95% de l’exempció dels dividends i les plusvàlues obtingudes per la venta de participacions. S’incorpora una excepció a la limitació del 95% per les empreses que compleixin els següents requisits:

o Els dividends siguin rebuts per part d’una entitat amb una xifra de negocis inferior a 40 milions d’euros, que no sigui societat patrimonial, no formi part d’un grup mercantil abans del 2021 i no tingui anteriorment una participació
en una altra entitat igual o superior al 5%

 

o Els dividends procedeixin d’una entitat constituïda abans de l’1 de gener del 2021 i s’ostenti de forma directa des de la seva constitució del 100% dels fons propis.

o Els dividends es rebin en els tres períodes impositius immediats i successions a la constitució de la entitat que els distribueixi.

 IVA
Increment del tipus de gravamen de les begudes ensucrades que passen d’una tributació del 10% al 21% d’IVA.

 TAXA GOOGLE
El 15 d’octubre de 2019 es va aprovar la Ley 4/2020 que estableix l’Impost sobre determinats serveis digitals coneguda com a taxa google que entra en vigor el 16 de gener del 2021.

Aquest impost grava la presentació de serveis digitals com la publicitat en línia, serveis d’intermediació en línia i serveis de transmissió de dades en què l’usuari estigui situat al territori espanyol en el moment que consumeix aquest servei.

Els contribuents d’aquest impost seran les persones jurídiques o entitats que el primer dia del període de liquidació (trimestral) superin els següents barems:

– Xifra de negocis de l’any natural anterior sigui superior als 750 milions d’euros.
– L’import total dels ingressos subjectes a aquest impost de l’any natural anterior superi els 3 milions d’euros.
Aquests serveis tributaran pel seu valor normal de mercat, que tributarà a un tipus impositiu
del 3%.

TAXA TOBIN
El 15 d’octubre de 2019 es va aprovar la Ley 5/2020 que estableix l’Impost sobre les Transaccions Financeres coneguda com a taxa Tobin que entra en vigor el 16 de gener del 2021. Aquest és un impost indirecte que grava les operacions d’adquisicions oneroses d’accions de societats espanyoles cotitzades amb un valor de capitalització borsari superior a 1 milió d’euros a 1 de desembre de l’any anterior. La llei estableix diverses exempcions com l’adquisició per emissió d’accions o d’oferta pública en la col·locació inicial o si és susceptible d’aplicar el Règim especial de Fusions i Escissions.

La tributació d’aquest impost en el moment de l’anotació registral de l’operació és del 0,2% de l’import de la contraprestació.

Aquestes són les principals novetats de cara a l’exercici 2021 que anirem desenvolupant durant l’exercici i la seva aplicació.

Quant a la fiscalitat de la Generalitat de Catalunya, atès que encara no s’han aprovat els pressupostos corresponents al present exercici 2021, no es coneixen en aquest moment canvis o novetats.

D’altra banda, s’està tramitant al Congrés un projecte de llei de lluita contra el frau fiscal que introduirà alguns temes substancials com per exemple, nous paràmetres de l’ús del diner en metàl·lic, dels que que ja informarem en el seu moment.

Estem a la seva disposició per qualsevol dubte, o per si desitgen ampliar informació ja sigui
d’aquest o de qualsevol altre tema.

Ester Brullet
ester.brullet@pich.bnfix.com
Àrea fiscal
BNFIX PICH Tax · Legal · Audit

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de el 23 de desembre passat va publicar el Reial decret llei 35/2020 de mesures urgents de suport a el sector turístic, l’hostaleria i el comerç i en matèria tributària, en el qual s’aproven diverses mesures enfocades a reforçar la protecció davant els efectes perniciosos de la pandèmia derivada de la SARS-CoV-2 que afecten especialment a determinats sectors productius.

Atesa la importància de les mesures, hem preparat una circular amb les principals mesures:

 

Circular. Novedades del RD Ley 35/2020

 

Jaquim Coma

jcoma@pich.bnfix.com

Economista · Responsable Àrea Fiscal

BNFIX PICH Tax · Legal · Audit

El 31 de diciembre de 2020 el Reino Unido abandonó la UE, de modo que las reglas de IVA aplicables con este territorio han cambiado

L’obligació de declarar els béns i drets a l’estranger per mitjà del conegut com a model 720, i el seu controvertit règim sancionador,  ha estat font de polèmica des del seu naixement l’any 2012 per diferents motius, un d’ells la seva possible oposició a la normativa comunitària.

Per aquest motiu, i atès que es tracta d’una polèmica que encara no s’ha resolt, Carolina Mateo, economista responsable de fiscalitat internacional de PICH BNFIX, ha elaborat un complet informe que fa un detallat recorregut pels diferents conflictes que des del 2012 han acompanyat el model 720, el posicionament de diferents tribunals i experts i, finalment, el moment actual.

El controvertido modelo 720: cronología y estado de la cuestión

 

 

 

 

 

 

 

La Generalitat de Catalunya va anunciar dilluns quatre de gener noves mesures per fer front a la pandèmia de la COVID19, les quals amplien i/o complementen mesures anteriors,  vam entrar en vigor el 7 de gener i es perllongaran, com a mínim, durant 10 dies. Passat aquest període, i en funció de l’evolució de la pandèmia  es decidirà la seva continuïtat o modificació.

Atès que moltes d’aquestes mesures afecten l’activitat laboral i empresarial, hem preparat una circular informativa que enumera les diferents mesures.

CIRCULAR. Noves mesures de la Generalitat per contenir la pandèmia de coronavirus

Carolina Mateo

carolina.mateo@pich.bnfix.com

Economista · Área Fiscal

BNFIX PICH Tax · Legal · Audit

El Boletín Oficial del Estado (BOE) del 5 de enero publicó la Resolución de 4 de enero  de la Dirección General de Tributos (DGT). Ésta dispone que existirá derecho a la devolución del IVA para empresarios o profesionales  establecidos en el Reino Unido si existe “reciprocidad” de trato a favor de aquellos establecidos en el territorio de aplicación del impuesto español.

El requisito se dará por cumplido siempre que los empresarios o profesionales establecidos en ese estado tercero puedan obtener la devolución del IVA soportado en España, en las condiciones establecidas en los artículos 119 bis de la Ley del Impuesto sobre el Valor Añadido (LIVA) y 31 bis del Reglamento del Impuesto (RIVA).

Una derivada de la salida del Reino Unido de la Unión Europea es la consideración, desde el 1 de enero, de este territorio como tercer Estado a efectos de la aplicación del sistema común del IVA en el ámbito de la Comunidad Europea.

Al margen de otros efectos relativos al hecho imponible o el lugar de realización de las operaciones, la circunstancia anterior incide directamente en el trato que los empresarios o profesionales establecidos en el territorio de la CE o en el territorio del Reino Unido van a tener a partir del 1 de enero de 2021 en la obtención de la devolución de las cuotas soportadas en el territorio donde no se encuentren establecidos.

Así, desde el 1 de enero de 2021, los empresarios o profesionales establecidos en el territorio de aplicación del IVA español, a fin de obtener la devolución de las cuotas soportadas del VAT inglés, ya no presentarán su solicitud por vía electrónica a través de la página web de la AEAT, sino que deberán acudir a la Administración tributaria del Reino Unido (HMRC) y acogerse a los procedimientos establecidos en su propia normativa interna.

A sensu contrario, el trato fiscal que deberá dispensarse por parte de la Administración tributaria española a los empresarios o profesionales establecidos en el Reino Unido no será ya el derivado del estatus correspondiente a contribuyentes de la CE, sino el de ajenos a la misma, si bien debe reconocerse la singularidad que el “Acuerdo sobre la retirada del Reino Unido de Gran Bretaña e Irlanda del Norte de la Unión Europea y de la Comunidad Europea de la Energía Atómica” dispensa para Irlanda del Norte en relación con operaciones consistentes en entregas de bienes que se transportan desde un territorio a otro, respecto del que se mantiene el régimen existente hasta ahora, como si perteneciera a la CE; no así con las prestaciones de servicios, a las que se aplica el mismo tratamiento que al resto del Reino Unido.

Por ello, a los empresarios o profesionales establecidos en el Reino Unido y no establecidos en el territorio de la CE, Islas Canarias, Ceuta y Melilla, se les aplicará el procedimiento de devolución del IVA previsto en los artículos 119 bis de la LIVA y 31 bis del RIVA.

El artículo 119 bis de la Ley 37/1992 condiciona la devolución del impuesto al cumplimiento de los siguientes requisitos:

  • Los solicitantes deberán nombrar un representante que sea residente en el TAI español a efectos de dar cumplimiento a sus obligaciones formales y de procedimiento con la Agencia Tributaria Española, que responderá solidariamente con el solicitante en los casos de devolución improcedente.
  • Debe existir reciprocidad de trato respecto de los empresarios o profesionales españoles, si bien este requisito no se exige en relación con cuotas soportadas por las importaciones de bienes y las adquisiciones de bienes y servicios previstas en el artículo 119 bis.3º de la LIVA.
  • Presentarán el modelo 361 (solicitudes de devolución del IVA soportado en el territorio de aplicación del impuesto por empresarios o profesionales establecidos en terceros países con los que exista reciprocidad).

A la vista de esta regulación, en vigor desde el 1 de enero, era preciso que la DGT se pronunciase sobre el cumplimiento del requisito de reciprocidad con el Reino Unido. Para ello dicta esta Resolución de 4 de enero, en la que además expone las singularidades del territorio de Irlanda del Norte:

  1. Las cuotas soportadas en el territorio de aplicación del impuesto español serán objeto de devolución a los empresarios o profesionales establecidos en el Reino Unido por el procedimiento establecido en los artículos 119 bis de la LIVA y 31 bis del RIVA; por lo que deberán cumplirse los requisitos y condiciones exigidos por estos preceptos. No obstante, se considera que existe reciprocidad de trato, por lo que los empresarios o profesionales establecidos en el Reino Unido no deberán presentar documentación justificativa para acreditar el cumplimiento de este requisito.

No obstante, se ha comprobado la existencia de limitaciones en el trato dispensado por la Administración Tributaria inglesa (HMRC) para los empresarios o profesionales españoles, por lo que tampoco procederá la devolución respecto a las solicitudes presentadas ante la AEAT por los empresarios o profesionales del Reino Unido por las siguientes cuotas soportadas en España:

  • Por bienes y servicios adquiridos que no se afecten a la actividad empresarial o profesional.
  • Por bienes y servicios que se destinen a la reventa.
  • Por bienes y servicios que se refieran a espectáculos o servicios de carácter recreativo.
  • Por la adquisición de un vehículo automóvil.
  • Del 50 por ciento del IVA soportado, por el alquiler o el arrendamiento financiero de un vehículo automóvil.
  1. En cuanto a los empresarios o profesionales establecidos en Irlanda del Norte,la devolución de las cuotas soportadasen el TAI español se efectuará por los siguientes procedimientos:

– Mientras esté en vigor el Protocolo específico de dicho territorio, en la medida en que la solicitud de devolución se refiera a adquisiciones de bienes o a bienes importados, la devolución de las cuotas soportadas en el territorio español de aplicación del Impuesto se regirá por lo previsto en los artículos 119 de la LIVA y 31 del RIVA; teniendo por tanto el mismo tratamiento que se dispensa a los empresarios o profesionales establecidos en la Unión. Por ello presentarán en el modelo de solicitud 360 a través de la Administración tributaria de Irlanda del Norte.

– En lo que se refiere a las cuotas soportadas por servicios localizados en el territorio de aplicación del impuesto español, resultará de aplicación el procedimiento previsto en los artículos 119 bis de la LIVA y 31 bis del RIVA, en las mismas condiciones que para el resto de empresarios o profesionales establecidos en el Reino Unido.

 

  1.  Las devoluciones solo procederán en las solicitudes que se presenten a partir del 4 de enero; cuando se refieran a cuotas del IVA devengadas con posterioridad a la misma y siempre que se hubiesen solicitado en los plazos y en la forma establecidos en los preceptos reguladores del procedimiento de devolución a empresarios o profesionales establecidos en Estados y territorios terceros.

 

  1.  Finalmente, la Orden HAC/1274/2020, de 28 de diciembre, por la que se modifica el modelo 349, de declaración recapitulativa de operaciones intracomunitarias, se reconoce el Código País de Irlanda del Norte a efectos de la composición del NIF de la Unión para los distintos Estados miembros.Este NIF estará compuesto del Código País “XI” seguido de 5, 9 ó 12 caracteres alfanuméricos.Alba Pichalba.pich@pich.bnfix.com

    Economista · Área Fiscal

    BNFIX PICH Tax · Legal · Audit

 

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 2 de desembre ha publicat l’Ordre que estableix el calendari de festes locals a Catalunya pel  2021. Amb la publicació d’aquestes festes locals, juntament amb les autonòmiques que es varen publicar el passat 17 de juny, i que ja us vam informar mitjançant la nostre circular 200619, les empreses ja poden confeccionar el Calendari Laboral per l’any que ve, tal i com exigeix l’article 34.6 de l’Estatut dels Treballadors.

El calendari oficial de festes laborals per a l’any 2021 és el següent:

1 de gener (Cap d’Any)

06 de gener (Reis)

02 d’abril (Divendres Sant)

05 d’abril (Dilluns de Pasqua Florida)

1 de maig (Festa del Treball).

24 de juny (Sant Joan)

11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya)

12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya).

1 de novembre (Tots Sants).

6 de desembre (Dia de la Constitució)

8 de desembre (La Immaculada)

25 de desembre (Nadal)

17 de juny (Festa d’Aran – substitueix Dilluns de Pasqua Florida al territori d’Aran)

 

A més de les festes esmentades, seran fixades dues festes locals, retribuïdes i no recuperables, a proposta dels ajuntaments, que poden veure annex a aquest escrit.

Cal recordar que pel que fa referència a la resta de l’Estat, s’haurà d’estar al cas de les festes autonòmiques i locals pròpies de cada autonomia, publicades als respectius butlletins oficials.

Restem a la seva disposició per tal d’atendre qualsevol consulta o aclariment que precisi realitzar-nos referent a aquest tema, així com de qualsevol altre

Calendari de festes locals a Catalunya 2021

 

Sara Bueno Torres

Àrea laboral

sara.bueno@pich.bnfix.com

BNFIX PICH

Tax · Legal · Audit

 

Amb la finalització de l’any 2020 és important realitzar una planificació fiscal de la declaració de l’IRPF a presentar a partir del pròxim mes d’abril. En aquest sentit, el REAF ha preparat un document amb 80 recomanacions per optimitzar la declaració de l’IRPF del 2020.

En relació a la declaració de l’IRPF cal tenir en compte que si s’aproven els Pressupostos Generals de l’Estat, aquests preveuen una rebaixa en el límit d’aportacions als plans de pensions.

Actualment es permet una aportació de fins a 8.000 euros anuals als plans de pensions, però el projecte de llei dels Pressupost preveu una aportació màxima a partir del 2021 de fins a 2.000  euros. En aquest sentit, cal valorar realitzar aportacions durant aquest exercici.

Accediu al document de 80 recomanacions clicant AQUÍ

Ester Brullet Humet

Economista · Área fiscal

ester.brullet@pich.bnfix.com

BNFIX PICH

Tax · Legal · Audit